El dia de l’apagada

Sobta sentir parlar els nostres polítics de normalitat o anormalitat. Normal o anormal respecte a què? Enmig d’un dilluns d’apagada elèctrica general arreu de l’Estat, es podia dir que s’estava recuperant la normalitat quan la majoria encara no teníem llum? A casa ens va arribar la llum passades les 12 de la nit. D’internet, cinc dies després encara no en tenim, ni comptem a tenir-ne fins que un tècnic vingui a canviar el rúter, que s’ha fos. Conduir dilluns passat sense semàfors va ser temerari, però un munt de gent no hi vam tenir més remei si volíem arribar a casa. I encara sort de poder-hi dormir. Molts no ho van poder fer perquè van quedar atrapats en tot tipus de situacions: dins d’estacions de tren, que van deixar de funcionar, o, encara més terrible, dins d’ascensors. Cal més sensibilitat a l’hora de tractar els ciutadans i més competència perquè no es repeteixi un fet com el de l’apagada general de dilluns passat. Mentrestant, la normalitat que tants polítics de qualsevol color prediquen la continuarem esperant, això sí, cada cop més previnguts i desconfiats.