No a la MAT?

Probablement tots estem saturats de tantes interpretacions de tertulians i de pocs especialistes parlant d’aquest espectacular accident de “l’apagada general” de dilluns passat. Com que entenc que aquest fet fou inesperat i, no sé si imprevisible –temo que no–, una vegada el desastre ja era irreversible l’altre element més important a atendre era la informació, i aquí també van fallar estrepitosament els responsables. Als polítics els costa sortir a dir la veritat públicament. No hi estan acostumats. I encara menys a dir que no tenen ni idea del que ha passat, més enllà d’obvietats com que hi havia una apagada general. Una vegada s’ha dit que la caiguda elèctrica és general a la península Ibèrica, el focus de la informació hauria d’estar a informar de tot allò de servei i que podria tranquil·litzar una població desconcertada davant d’un fet desconegut. La població flotant que durant un dia es mou i de cop es troba atrapada en una estació, dins d’un metro, dins d’un tren, gent atrapada als ascensors, malalts per als quals és vital estar connectats a aparells, impossibilitats que necessiten carregar les seves cadires elèctriques, imprescindibles per a la seva mobilitat... els era de poca ajuda escoltar les rodes de premsa del president de Catalunya i del d’Espanya perquè el públic objectiu del missatge no era cap d’aquests afectats.

Segurament molts coincidirem que en comunicació la quantitat no té res a veure amb la qualitat, i en aquesta crisi també s’ha optat per la quantitat prescindint de la qualitat. Una munió de rodes de premsa redundants, explicant el mateix, que tenien més bruc que suc, és el bombardeig a què vam estar sotmesos durant el temps de la crisi.

Explicaré com ho va gestionar l’Ajuntament de Girona: aquí les rodes de premsa no anaven del percentatge de connexió a la xarxa ni si la caiguda va ser per culpa d’uns o dels altres; la informació es va focalitzar a atendre allò que podien fer: servir les persones. Establir llocs com l’estació de Renfe i preparar un equip de suport al Palau Firal de Girona amb servei de wifi, servei per carregar els telèfons mòbils, dutxes, possibilitat de passar-hi la nit i menjar per als que ho necessitessin, fins i tot per a celíacs. Fer públic que als col·legis el professorat no marxaria fins que recollíssim el darrer alumne també va donar molta tranquil·litat als pares que tenien moltes dificultats per desplaçar-se en una ciutat col·lapsada.

Recuperada la normalitat, és moment de fer una anàlisi serena de què ha passat, i temo que descobrirem grans mancances. I no és estrany perquè fins a un segon abans de l’apagada els responsables estaven cofois de la fortalesa del sistema i ens asseguraven que era impossible una apagada general.

De fet, fa molts anys que la UE ens avisava que la península Ibèrica era una illa energètica i necessitava incrementar les connexions amb França. Va ser sobre la base d’aquest informe que jo mateix, al teatre de Bescanó i davant d’una platea plena de contraris de la MAT, vaig defensar la subestació que estava prevista a Bescanó i també la MAT, provocant un seguit d’insults cap a la meva persona. Els membres del tripartit que m’acompanyaven a la taula, o van callar o es van posar a favor del “poble”.

El meu dubte ara és si aprofitarem l’experiència per prendre les mesures necessàries, perquè tots sabem que si ha passat, pot tornar a passar demà mateix. Einstein ja ens ho va advertir: si fas el mateix, no esperis resultats diferents.

Temo que la solució d’aquesta feblesa passarà per haver-se d’empassar força gripaus i desfer molta demagògia que durant anys ha alimentat bona part de la política i de grups alternatius, i no m’estranyaria que d’aquí a un temps ho oblidem.