La mort del Sant

Ha commocionat molta gent que un cavall de vuit anys, el Sant, morís a Barcelona en plena celebració de la Trobada Nacional dels Tres Tombs de Catalunya. Recordem que els Tres Tombs és una tradició del mes de gener que consisteix a beneir els animals. Antigament, els de tir, i posteriorment, amb la industrialització de les feines del camp, els domèstics.

Aquest maig s’ha fet la trobada a la capital catalana de tots els municipis que mantenen el costum, amb una processó que tot just començar va haver de canviar de recorregut perquè el cavall en qüestió va col·lapsar. Malgrat la curiositat generalitzada, no s’ha donat cap explicació oficial de la mort sobtada del Sant (l’esperança de vida d’aquesta espècie va dels 20 als 30 anys), tampoc se sap a qui pertanyia, i només ha transcendit que s’havia criat a Collserola. Les entitats animalistes, evidentment indignades, exigeixin que no s’utilitzin animals per a activitats recreatives (no hi ha cap dubte que aquesta ho era, perquè ni tan sols coincidia amb la celebració religiosa).

Curiosament, el cavall mort era el que portava la figura de sant Antoni Abat, el responsable espiritual de tot el muntatge. Vista la reacció de llàstima, no només dels defensors dels animals, sinó de molta més gent que menja pernil sense cap sentiment de culpa, és lògic preguntar-se per què podem sentir més empatia per una bèstia que pels nostres congèneres. La bèstia pot merèixer la nostra llàstima, però els humans no? L’única resposta que se m’acut –i segur que n’hi ha moltes i ben estudiades científicament– és que en realitat no ens fan tanta por els animals com les persones. Bé, s’hauria de precisar els animals de quatre potes, perquè a molts els mosquits, les aranyes i molts insectes ens desperten l’instint assassí. A la ficció, podem visionar sense parpellejar tot tipus de violència, però si veiem morir un gos, un conill, un porquet o la mare de Bambi, el trauma està servit. Segurament no em faria la pregunta de l’empatia si els humans deixéssim de ser tan humans i no permetéssim matances per diners, ideologia, poder o per simple plaer. És a dir, si fóssim una mica més animals.