Impuls i posició a la reducció laboral

La reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals aprovada abans-d’ahir pel Consell de Ministres és una fita pels drets dels treballadors que ens homologa als països més avançats del nostre entorn europeu. L’acord, però, inicia ara una embardissada tramitació parlamentària durant la qual no té assegurats encara els suports necessaris per a la seva culminació. Aquí, hi intervindrà la capacitat de diàleg de l’executiu espanyol i el preu que en pretenguin cobrar els diferents socis, entre aquests els catalans. De moment la mesura s’enfronta a una oposició tan radical com injustificable per part de la patronal i del Partit Popular. L’argument que la reducció de la jornada perjudica les empreses passa per alt el fet que precisament una empresa és una suma de patrons i d’assalariats, no exclusivament un soci majoritari que paga nòmines i mira, legítimament, d’obtenir beneficis.

Pel que fa a Junts, ja ha anunciat la presentació d’ una esmena a la totalitat i ha recordat que el teixit català està majoritàriament format per petites i mitjanes empreses i que, per tant, cal preveure una aplicació específica que ho tingui en compte. Caldrà veure si són capaços de concretar-la i implementar-la, aquesta especificitat, però en qualsevol cas no es pot perdre de vista que la configuració d’un determinat model empresarial no pot frenar la progressió dels drets laborals. Si fos així encara estaríem en temps pretèrits, quan no existia el dret a la vaga i quan la jornada laboral s’allargava fins als dissabtes. Dotze milions de treballadors es poden veure beneficiats d’aquesta mesura si finalment entra en vigor, tant pel que fa a la càrrega laboral com a la conciliació familiar. En la pràctica ja hi ha moltes empreses que sense l’obligació que implicarà el nou marc legislatiu ja enfoquen les seves relacions laborals en la línia adequada. En aquest sentit es va manifestar dimarts la ministra de Treball, Yolanda Díaz, quan va dir que, tot i l’oposició de determinats partits i empresaris, aquest és un tema que la majoria de la gent està esperant i que “està guanyat al carrer”. La frase comodí per aquests casos és que “hi ha marge per a la negociació”.