La mare que els va matricular

S’anuncien les dates d’un primer concert a Barcelona d’un cantant porto-riqueny que causa furor entre el públic adolescent. És un dels més destacats del panorama actual del rap, el trap i el reggaeton i és un d’aquells que desafia les barreres de l’enteniment disfressant d’accent llatí el que en realitat és una manca de vocalització flagrant. O el que és el mateix, que no se l’entén ni un borrall. Però el cas és que a casa tens fills que, malgrat els teus múltiples intents fallits perquè s’enganxin a la música que a tu no et treu de polleguera, o es desenganxin de la que no suportes, matarien per assistir a aquesta cita. Arriba el dia en què les entrades surten a la venda i ja t’han explicat que si et dones d’alta d’una pàgina web accediràs a la venda prèvia, que realment és on busca entrades el cent per cent de la població que vol assistir-hi. Ara també tens l’opció de situar-te en una llista d’espera virtual que s’obre 15 minuts abans de la venda. Doncs hi vas, sense tenir encara ni la més remota idea de si els preus seran dignes d’un robatori de pa sucat amb oli o d’un atracament a mà armada, però ja saps que oscil·larà entre l’un i l’altre. La venda arrenca puntual però, mecagondena, t’adjudiquen el número 236.419, fet que vol dir que hi ha 236.418 persones que podran comprar abans que tu. Comencen a fer-se públics els preus. Ni la cadira que gairebé obliga a dur prismàtics per seguir el concert baixa de les tres xifres. Ho engegues tot a pastar fang però t’ensumes que hi ha gat amagat, així que confirmes les teves sospites quan comproves que cinc minuts després de l’inici de la venda ja hi ha entrades de segona mà a preus estratosfèrics. Mitja hora després s’anuncia un segon concert del mateix artista, l’endemà del primer. Te’n recordes, de la mare que els va matricular a tots, mentre al teu cap lliuren una intensa batalla el teu àngel i el teu dimoni.