No ens feu perdre el temps

Tinc clar, perquè ho he comprovat en primera persona, que el sistema públic de salut respon amb totes les garanties, i amb professionals excel·lents, davant una malaltia greu. Ara bé, els que no tenim ni volem tenir mútua privada perquè considerem que no s’abandona allò que defenses i en què creus, acabarem qualsevol dia a les urgències d’un hospital però per culpa d’un atac d’histèria. No voldria cansar el lector amb batalletes sobre la nostra sanitat però el moment d’escriure aquesta columna m’enganxa força indignada, així que em consola tenir un espai on buidar el pap. La qüestió és que fa un mes vaig visitar la meva doctora de capçalera –cap queixa sobre ella– perquè un braç em funciona a mig gas, o potser ni això. Té tota la pinta de ser una inflamació del tendó o tendinitis, així que em va receptar medicació per a dues setmanes i em va situar en la llista d’espera on se situa la gent que espera una ecografia i algunes sessions amb el fisioterapeuta. En veure que les pastilles no feien cap efecte, i que la llista d’espera fa honor al seu nom, vaig escriure a la carpeta de La Meva Salut a veure si es pot accelerar la cosa. La primera resposta: truca als especialistes. Després de quaranta-cinc minuts esperant que algú agafi el telèfon, m’indiquen que allà no poden fer res per ajudar-me i em recomanen que torni a escriure’ls a través de La Meva Salut, no sense abans aconsellar-me que m’armi de paciència perquè les ecografies triguen el que no està escrit. Així procedeixo i em responen, via correu, que visiti el servei d’urgències del CAP. Un cop allà i després d’esperar que cinquanta persones fossin ateses al mostrador abans no arribés el meu torn, em responen que no estic fent el que toca i que ja em trucarà la meva doctora. I així estem. Ja no demano a la sanitat pública que em curi. Em conformo que no em faci perdre el temps.