Barbacoes a 35 graus

Soc superfan de les persones que s’animen a organitzar barbacoes sota un sol que espantaria un llangardaix. Bé, no admiro tant qui aporta la idea com qui s’ofereix a torrar-se sota una temperatura d’entre trenta i trenta-cinc graus per tal de rostir les costelles i els xoriços que es cruspirà el grup. En honor a la veritat, el que m’encanta de les barbacoes és que continuïn sent un espai pròpiament masculí. Em fascina la gran quantitat d’homes que en tot l’any no trepitgen la cuina ni per error quan es tracta d’elaborar el dinar o el sopar, però, en canvi, arriba una de les pitjors tortures que em venen al cap –especialment durant els mesos d’estiu– i agafen les pinces i els filets pe fer-se els amos de la situació. Deu ser, dic jo, que els vessa per tots els porus la seva part més primitiva, la de tenir el control del foc i la d’estar envoltats de quilos de carn crua, sense oblidar que s’erigeixen en el paper d’alimentadors de la tribu. O potser és un dels pocs llocs on escapen del control femení, però jo només sé que quan els observo no puc evitar imaginar que en qualsevol moment es començaran a donar cops al pit suat i nu i a cridar “unga, unga!”. El cas és que la zona de graelles, per molt que passin els anys, segueix sent una institució masculina i, ni que sigui només per un cop, deixem que els estereotips de gènere es perpetuïn fins i tot si ens fa ser una mica antiquades. Benvinguts els xefs diumengers, o els ocasionals, els que suen la cansalada a canvi d’alguna birra fresca mentre respiren el fum asfixiant que s’origina en la graella. Si ets dona, passa per alt algun article que he vist publicat i que aspira a donar-te uns quants trucs per fer-te la mestressa de les barbacoes. De debò que no necessitem conquistar un espai que deu ser el més similar que se m’acut a fregir-te a l’infern. Reis de les barbacoes, per a vosaltres totes les medalles.