Xifres contra relats ficticis

El discurs públic s’ha omplert de “relats”. Tots els actors i agents socials i polítics tenen la necessitat de fer prevaldre els seus marcs comunicatius per damunt dels altres, i de construir un marc narratiu que s’ajusti a la seva posició ideològica i a la seva agenda.

No estic en absolut en desacord amb el fet que la comunicació hagi de ser comprensible, fàcil d’entendre, i que faci ús de metàfores o tècniques narratives per tal que el missatge sigui entenedor. Ara bé, la política actual viu atrapada en la immediatesa: es busca el titular ràpid i els relats que s’utilitzen són de curta volada –moren ràpidament i tenen poca continuïtat en el temps–. Com que és impossible construir històries consistents de manera constant, sovint aquests relats acaben convertint-se en ficcions plenes de demagògia. Es manipulen fets i realitats per fer-los encaixar amb el missatge que el polític de torn vol transmetre aquella setmana.

Els ciutadans estem força desprotegits davant l’abús del relat, la desinformació i les històries elaborades com si fossin faules o contes infantils, que es fan servir per justificar posicionaments i arguments. Tenim poques eines per defensar-nos d’aquesta comunicació emocional i simplificadora. Una de les quals són les xifres contextualitzades. El “compte” pot matar el “conte”. Per exemple, fa poc el ministre de Transports es vanagloriava de l’arribada de l’AVE a Badajoz, afirmant que aquesta infraestructura permetria connectar amb alta velocitat Madrid i Lisboa. Aquesta història pot ser un bon marc narratiu (les dues capitals ibèriques connectades amb alta velocitat), però cau quan es contrasta amb les dades: Portugal no ha construït ni un sol quilòmetre d’alta velocitat entre Lisboa i la frontera amb l’Estat espanyol, i el volum de trànsit a la frontera a l’altura de Badajoz no justifica ni tan sols una connexió ferroviària convencional (només hi circulen 8.000 vehicles diaris, més del 25% dels quals són camions). Per fer-nos una idea, l’AP-7 en qualsevol tram entre València i Barcelona registra més de 50.000 vehicles lleugers diaris, i no hi ha cap connexió d’alta velocitat entre aquestes dues ciutats.

Un altre exemple: la diputada de Junts Míriam Nogueras deia que no volia donar suport a la reducció de la jornada laboral perquè només l’havien aprovada sindicats espanyols. Però les dades contradiuen aquesta afirmació. En primer lloc, perquè els dos sindicats que han signat l’acord de reducció de jornada a Catalunya representen més del 80% de les persones treballadores al Principat. De fet, els sindicats que només tenen estructura a Catalunya representen menys del 2% de les persones treballadores del país. En les eleccions sindicals a Catalunya, la UGT i CCOO obtenen més vots que Junts en les eleccions al Congrés dels Diputats, i, en nombre d’afiliats, tots dos sindicats sumen prop de 300.000 membres a Catalunya, mentre que Junts per Catalunya en té al voltant de 6.000 –vint vegades menys.

D’altra banda, les dades també poden ser utilitzades per mentir. Mark Twain deia que no hi ha res que menteixi més que una estadística mal contextualitzada. Si bé les estadístiques en si mateixes no menteixen, poden ser manipulades o interpretades de manera esbiaixada per donar suport a arguments falsos o enganyosos. Ara bé, davant d’una dada descontextualitzada que sustenta una mentida, és molt més fàcil refutar-la amb una altra dada ben contextualitzada, o bé amb les mateixes xifres recontextualitzades que donin suport a un argument més fonamentat.

Les dades, per tant, poden ser la primera línia de defensa davant dels relats i les mentides. Aquesta línia de defensa no serveix de res sense la capacitat de pensament crític i sense una certa cultura per a la interpretació de les xifres i de l’estadística. I no hi ha millor antídot contra la manipulació d’aquests marcs narratius que el fet que qui els utilitzi ho faci amb rigor i honestedat argumentativa. Però això ja seria demanar massa; per tant, el millor que podem fer és millorar el nostre sentit crític i la capacitat d’interpretar les xifres i les estadístiques nosaltres mateixos.