El relat nostre de cada dia

Està en discussió si estem ja immersos en la quarta revolució industrial, per la irrupció i els avenços imparables de la intel·ligència artificial, o encara no hem deixat del tot la tercera, l’era digital, d’internet, que als vuitanta un català, el sociòleg Manuel Castells, va batejar com Era de la informació. Gràficament s’explica com el període en què el moviment de la informació es torna més ràpid que el moviment físic. Una definició eloqüent que dona la mesura del mareig que sovint imposa tanta dada amunt i avall. Sense entrar en les derivades econòmiques, internet i les noves tecnologies havien de servir, entre altres coses, per democratitzar la informació. No cal ser catastrofistes ni tancar els ulls a l’evidència dels avantatges que representa que amb un simple clic la informació pugui fluir d’un cap a l’altre del món. La informació ha competit sempre amb els relats (això no és nou), el problema és que ara, senzillament, els relats es multipliquen exponencialment.

Davant de tant de relat, el poder polític ha trobat en la promesa de la transparència la prova del nou per generar confiança a la ciutadania. M’hi han fet pensar les mesures aprovades pel darrer Consell de Ministres per reforçar (o fer-ho veure) la independència de la fiscalia. A banda dels mandats de 5 anys –que transcendeixen el d’una legislatura– s’ha acordat que les comunicacions entre el govern espanyol i la fiscalia seran per escrit i s’han de fer públiques, per evitar allò de: “De qui depèn la fiscalia...”.

La transparència no és excusable en un estat democràtic, i el camí no pot ser tortuós, ni una gimcana impossible. I si no, que li ho preguntin a la periodista del New York Times que ha hagut d’arribar fins al Tribunal General de la Unió Europea per aconseguir que una sentència li reconegués el dret d’accedir a la informació que van compartir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el director de Pfizer per la compra de vacunes durant la pandèmia. El periple judicial no ha acabat, i quan acabi tampoc és garantia que puguem accedir a la informació. A diferència dels relats, la informació és costosa, i necessita un cabassat ingent de paciència. Només se m’acut, aquesta setmana que ha mort l’expresident de l’Uruguai Pepe Mujica, que a banda de transparència el que ens cal són polítics honestos.