L’activitat econòmica en un país sec
Hem assumit que som un país que de forma recurrent patirà períodes de sequera, i això vol dir que la racionalització del consum d’aigua ha de ser una cultura que hem de conrear dia a dia, a la llar però també als entorns d’activitat econòmica, en què l’aigua ha de ser un factor clau, un cost que cal reduir, en benefici de tots. El cert és que amb el pas dels anys, d’ençà d’aquell episodi de sequera que es va esdevenir l’any 2006 i tot arribant al més recent, que va consumir les reserves dels nostres embassaments, en el si de les activitats industrials s’ha anat instal·lant una certa consciència que cal aplicar tecnologies que facin que el procés industrial necessiti menys quantitat d’aigua i, a més, procurar la recirculació d’aquest recurs perquè no creixi la demanda. Molt sovint, però, les empreses que s’han escarrassat a adaptar-se a un estat d’escassedat hídrica són companyies amb un evident múscul financer, que els ha permès escometre tota mena d’iniciatives per regular les seves aixetes. És per això que des dels cercles empresarials es demana un veritable pla de transició hídrica en què la Generalitat i les empreses puguin anar de bracet perquè aquesta preparació davant el risc hídric sigui cosa de totes les empreses, grans i petites.
Un pla d’aquesta mena requeriria actuacions i ajuts perquè les empreses puguin fer aquesta transició hídrica, però també donar suport a aspectes crucials com ara la digitalització del cicle de l’aigua a les empreses industrials i de serveis, l’ajut a l’R+D en l’àmbit de l’aigua i la creació d’oficines de transició hídrica, entre d’altres. Segons alguns càlculs, un pla d’aquesta mena podria dur a un estalvi d’aigua del 15% a tot l’àmbit econòmic. D’altra banda, en la superació d’episodis de sequera futurs, hi haurà de jugar un rol protagonista l’aprofitament de l’aigua regenerada, un recurs hídric en què moltes empreses han trobat una via per no haver de recórrer a l’aigua de la xarxa. Hom espera que els anys a venir la legislació guanyi de mica en mica en flexibilitat per permetre que l’ús d’aquesta aigua “fabricada” pugui ser un dels grans arguments per substituir aquella aigua que ja no caurà del cel.