Platges sense burilles

Diversos municipis del litoral del Maresme han decidit afegir-se a la croada de la Diputació de Barcelona per aconseguir prohibir que es fumi a totes les platges de la demarcació. És una iniciativa ambiciosa, agosarada i especialment difícil de dur a terme si no es té la voluntat i, sobretot, la capacitat d’aplicar sancions econòmiques a aquells que facin cas omís dels cartells. A la comarca ja hi ha hagut algunes poblacions que s’han avançat a la proposta i que, des del 2022 en el cas de Calella, ja han alliberat de fum la seva sorra. Darrere van venir el Masnou (2023), Caldes d’Estrac (2024) i, a principis d’aquest any, el plenari de Sant Pol va aprovar l’ordenança municipal que permetrà aplicar la normativa aquest mateix estiu. De fet, com a ens supramunicipal que és, la Diputació ofereix en safata als ajuntaments un model únic perquè els faciliti la feina administrativa i, entre altres aspectes, també els aportarà material d’informació i senyalització. Durant la presentació que es va fer la setmana passada a la platja de l’Os de Premià de Mar també es va anunciar que aviat s’hi afegiran la mateixa amfitriona de l’acte, Vilassar de Mar, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt. El cas de Pineda de Mar és excepcional, perquè malgrat que no ha regularitzat la prohibició de fumar a les platges, en té dues de senyalitzades en aquest sentit i confia en la bona voluntat dels banyistes la decisió de deixar a casa el paquet de tabac. Els resultats obtinguts són més aviat pobres. Pel que fa a la capital, Mataró, acaba d’aprovar una proposta de resolució per declarar les seves platges espais sense fum. El model d’ordenança municipal d’ús de les platges “vol aportar als ajuntaments seguretat jurídica i incorpora els nous instruments de protecció, ordenació i gestió del litoral com els plans d’ús del litoral i de les platges, a més de preveure els nous règims d’intervenció administrativa”. I aquest és el quid de la qüestió, en el qual coincideixen tots els alcaldes i totes les alcaldesses: la necessitat imprescindible que un cop entri en funcionament la prohibició es pugui fer complir. Aquells municipis que tenen unes dimensions de platja relativament abastables encara en faran prou amb un o dos treballadors que vagin advertint els usuaris de la nova situació, però em pregunto fins a quin punt serà viable aplicar-ho en les poblacions amb quilòmetres de costa i amb gent que l’ocupa des que surt el sol fins que es pon. Caldrà filar molt prim per treure’n profit i no quedar-se al final de temporada amb la típica campanya de paper mullat que la gent llegeix i oblida a l’instant. Ah! I caldrà estar encara més alerta perquè els fumadors incívics i les fumadores incíviques que es vegin foragitats de la platja no trobin un espai proper on continuar llençant les restes de la cigarreta a terra. Vials i passejos marítims del litoral barceloní es poden convertir ben aviat en un mar de burilles. Perquè, de moment, fumar a l’aire lliure encara està permès.