Ens sentim interpel·lats?

Fa uns dies que l’Institut d’Estudis Empordanesos va donar suport al Col·lectiu per a un nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES) per tal d’organitzar una de les tres jornades anuals que aquesta associació promou sobre Transició energètica i territori, repartides per tot Catalunya. El col·lectiu està format per enginyers en diferents camps, sociòlegs i ambientòlegs, vinculats al món de l’energia, la sostenibilitat i la conservació del medi, i es finança, exclusivament, amb les quotes dels seus associats per tal de poder mantenir la seva independència ideològica. Com ells mateixos expressen, a mesura que el CMES ha anat avançant en l’anàlisi de la crisi energètica, de l’emergència climàtica i sobre la transició energètica cap a les fonts renovables, s’està adonant que el repte de la població davant de la transició energètica resideix en un veritable canvi de civilització, “no només en les tecnologies sinó també en els valors, els comportaments i les formes d’organització social i política”. Hauríem de saber que el maig de 2019 el govern de Catalunya va declarar formalment l’emergència climàtica i el mes de novembre del mateix any va aprovar un decret llei de mesures urgents per tal de fer front a aquesta emergència, tot això en el marc del Pacte Nacional per a la Transició Energètica, aprovat el gener del 2017. Hauria de preocupar-nos l’obligació que tenim de reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle un 40% l’any 2030, un 65% el 2040 per arribar al 100% l’any 2050, tot fent el trànsit dels actuals combustibles cap a les energies renovables. La jornada a Figueres portava per títol, precisament, És possible una Transició Energètica sense una Transició Social? El debat es va centrar a apostar per un model ajustat a les particularitats de cada territori, en comunitat amb la resta de Catalunya, tot buscant un consens sobre les solucions socials i ambientals justes i equitatives. La resposta del públic, però, va ser escassa. Ens sentim veritablement interpel·lats? Tots som consumidors de fonts energètiques, ja hem vist com la societat actual no en pot prescindir. Som realment conscients, però, de la nostra vulnerabilitat davant de la crisi mediambiental, econòmica i social que ja tenim a sobre? Potser que ens hi posem de veritat!