Vergonya eurovisiva

“Davant dels drets humans, el silenci no és una opció. Pau i justícia per a Palestina.” Aquest missatge, que en principi hauria de ser compartit per tothom amb dos dits de seny, ha encetat una altra guerra. El va publicar RTVE el dissabte abans de la retransmissió del caduc festival d’Eurovisió. Es feia per la participació d’Israel en el concurs i per les peticions que hi havia hagut prèviament de diferents països perquè se l’expulsés com s’havia fet anys abans amb Rússia arran del conflicte armat amb Ucraïna. No es tracta d’opinar sobre com de casposes són les propostes que presenta la delegació espanyola ni de dir com de divertit és veure com en cada edició el seu representant cau encara més en la classificació. Del que es tracta és de la hipocresia de posar els valors en funció d’on és el conflicte armat i de qui dona suport a qui. Amb la guerra d’Ucraïna no hi ha dubte: els dolents són els russos, personificats en Putin. Però, és clar, amb Gaza la línia de les culpabilitats és, per a alguns, més difusa. I volen mantenir un principi de neutralitat que no té cap sentit i que el que fa és validar el conflicte. Un conflicte amb el qual es juga i que es perverteix presentant una artista israeliana que va resultar ferida en un atac dels palestins o silenciant els xiulets en directe durant l’actuació.

Dilluns Sánchez demanava una cosa tan lògica com és l’expulsió d’Israel del festival. Des de la dreta s’utilitzaven esbirros com Ana Rosa Quintana per criticar el president espanyol i ments privilegiades del PP com la de Díaz Ayuso titllaven el missatge emès per RTVE de “numeret”. I una figura indiscutida intel·lectualment com Almeida negava el genocidi a Gaza. Cap, però, deia res del que feien altres mitjans, com per exemple la televisió belga, que va suspendre l’actuació d’Israel i va inserir aquest text: “Acció sindical. Condemnem les violacions dels drets humans per part d’Israel. A més, l’Estat d’Israel està destruint la llibertat de premsa. Interrompem aquesta emissió.” Al final, senyors de la dreta, això no va de música ni de cultura ni de política. Va de matar criatures. Va d’una guerra atroç. Va de decència i d’humanitat. En definitiva, va de drets humans.