Falsa modèstia
Fixeu-vos-hi bé: aquest edifici només té dues plantes. A baix de tot, arran de carrer, dos petits entresols, modestos, sí, però dignes. Al de l’esquerra, hi viu una escriptora, a la qual saludo ara mateix des d’aquí. El de la dreta, cada quinze dies, l’ocupo jo, servidor de vostès. A sobre, al principal, cada dia i des de sempre, el gran Jordi Grau, prenent el pols a la ciutat amb la seva escrutadora mirada periodística.
I tot això per què? A què ve comparar aquesta pàgina amb un bloc de pisos? Té algun sentit? Doncs sap què, té raó. Cap sentit. De manera que anem per feina. El meu veí del principal va acompanyar la meva presentació a la Llibreria 22 del llibre El meu paradís d’Adri. Era dissabte, a migdia. Amics d’Adri, de Canet, de Girona, és clar. Alguns repetien, que ja havien assistit a la presentació de Canet, unes setmanes abans. Els amics tenen aquestes coses. El meu agraïment més sincer. Va parlar, com és de llei, l’editor Àngel Madrià, i l’arquitecte tècnic i decorador Joan Bosch. Després em tocava a mi. Després d’algunes paraules obligades, potser reiteratives, els vaig recordar que el matí del dia abans, caminant pel carrer de Santa Clara, vaig rebre la trucada d’un número desconegut. En despenjar, una veu femenina, clara i alegre, em va dir: “Soc la Pilar, la Pilar del seu llibre.”
Sí, la recordo. No hi vaig poder-hi parlar però sí, i llargament, amb la seva germanastra, la Teresita de can Brugada. La recordo perfectament. M’explica que viu des de fa molts anys, d’ençà que es va casar, a Vilablareix, que té noranta anys fets, que li costa molt caminar, que ja no condueix... però que va sempre que pot a Adri. Està molt contenta del llibre i m’ho ha volgut fer saber. Com a mi em ve de gust compartir amb els amics que m’han vingut a escoltar alguns comentaris rebuts entre la presentació de Canet i la de Girona. Comentaris favorables, és clar.
Després, a la sortida, l’amic de les mirades del pis de sobre, del principal, amb tanta experiència en presentacions, entrevistes, comentaris de llibres i d’autors, em diu: “És la primera vegada que, en una presentació, és el mateix autor qui fa o qui transmet els elogis al llibre.” Probablement sigui així.
Em devia deixar la meva modèstia, real o fingida, a casa.
