Una altra mirada

Amb motiu del 200 aniversari de la lectoescriptura en braille, l’invent que va revolucionar el món de les persones cegues, l’ONCE a Catalunya ens va convidar a un servidor i tres escriptors més a una experiència única. Un taller per aprendre a llegir i a escriure en aquest sistema complex i posar-te en la pell, experimentar, què vol dir no veure-t’hi. Tant de bo tothom ho pogués fer per ser-ne conscient. Ja ho sabia, però vaig constatar que, a través del seu sistema, Braille va portar llum a aquells que estaven literalment a les fosques, incomunicats, menystinguts. I els va obrir la porta a la cultura i el coneixement. “Sou persones com la resta que us envolten i que no us volen veure”, els va dir. Arran d’un accident, Braille va perdre la vista però no la mirada cap al futur. Gràcies a la seva empenta, va perfeccionar el mètode Barbier d’escriptura nocturna, que feien servir els soldats per burlar l’enemic. El va adaptar per portar pau, serenor i sobretot coneixement als invidents. Amb la seva tenacitat, Braille va ensenyar i demostrar que calia –i cal encara– treballar per vèncer les desigualtats, no les diversitats. Els cecs són persones amb una discapacitat per veure-hi però tenen unes habilitats diferents. Cal ajudar-los a potenciar-les. Només així, a través de l’educació i de donar-los les competències que les seves respectives necessitats requereixen, podrem, com a societat, aconseguir formar persones lliures sense que depenguin de res ni de ningú.

Braille va aconseguir el seu objectiu aplicant seny, respecte, fermesa, determinació. Aquesta voluntat i obstinació ja es van instal·lar en el seu cap durant els primers anys d’estudis a l’Institut per a Nois Cecs, a París. I buscava obtenir les eines necessàries per poder-les compartir amb altres individus cecs, que viuen en societat i que tenen la capacitat de transformar el món. Una idea que va acabar cristal·litzant gràcies en part a aquesta visió que va tenyir la feina de Louis Braille amb una altra mirada.