Genocidi palestí: imperis i petroli

Andreas Malm, en una conferència a Beirut, La destrucció de Palestina és la destrucció de la Terra (2024), constatà que ara Israel ja no tenia límits en el genocidi del poble palestí. Una enquesta recent del diari israelita Haaretz revelà que el 82% dels israelites volien que s’expulsés tots els palestins de Gaza i que el 47% volien que es matessin tots els homes, dones i nens palestins. D’una banda, la conferència feia la crítica a la teoria que és el poder del lobby sionista mundial, sobretot americà, el causant de l’actuació d’Israel. De l’altra, una explicació original, amb recorregut històric, sobre la situació actual de Palestina, a partir de l’imperialisme (britànic primer, dels EUA després) i de la seva necessitat/voluntat de controlar els recursos fòssils de tot l’Orient Mitjà.

Malm rebutja la teoria del ‘lobby’ perquè els lobbies són fenòmens superficials: per molt poderosos que siguin (p. e. el dels combustibles fòssils o els dels sionistes) són accessoris d’estructures profundes que han operat en la longue durée. Aquestes estructures es basen en la unitat estratègica de l’imperialisme global i del colonialisme dels colons locals sionistes. Així, Joe Biden deia al Congrés dels EUA (1986): “Si no existís, els Estats Units haurien d’inventar-se un Israel per protegir els nostres interessos a la regió.”

L’autor parteix de les ciències del clima que demostren com els combustibles fòssils maten la gent –a l’atzar, a cegues, qualsevol–, sobretot els pobres del Sud global. Les víctimes són acceptades ideològicament perquè l’objectiu de l’extracció dels fòssils és fer beneficis, necessaris per a l’acumulació de capital. Aquesta violència de la producció dels fòssils va en augment i, per tant, creix també la destrucció de la Terra. El cas palestí és un paradigma de la unió entre la destrucció d’un país (Palestina) i la destrucció de la Terra.

A Palestina, tot va començar el 1840, quan l’armada britànica, impulsada pel vapor (combustibles fòssils), va polvoritzar la ciutat palestina d’Akka. La globalització del vapor, violentament en la guerra, va coincidir amb la ideació del projecte sionista. El sionisme era, aleshores, només una idea de les elits de l’Imperi britànic. O sigui, el vapor va tenir primacia causal en la història. El sionisme va existir primer com a superestructura, sobre la base de l’imperi fòssil. Molt del que els britànics, i després els EUA, creien sobre Palestina, ja s’havia pensat als anys 1840. I va començar, amb un gran predomini tecnològic, amb màquines avançades i mogudes per combustibles fòssils. Aquest domini es mantindrà fins ara. El sionisme fou imperial abans que jueu.

En sorgir el moviment sionista, les classes dominants britàniques ja havien construït la lògica (mental) de la seva colònia satèl·lit a Palestina. El buidatge ideològic de la terra va ser un precursor de la realitat: “Terra sense gent”, deia la recepta per a una Nakba. Després, els veritables jueus serien reclutats per al projecte sionista i els veritables palestins serien esborrats de la seva terra. En la longue durée, el genocidi de Gaza no sembla gens accidental. Francesca Albanese diu: “Les accions d’Israel han estat impulsades per una lògica genocida inherent al seu projecte colonialista.” L’extermini genocida és el punt àlgid del colonialisme, i a Palestina, des del 1948, “desplaçar i esborrar la presència àrab indígena era una part inevitable de la formació d’Israel com a «Estat jueu»”. Té raó, sens dubte. Però l’expulsió dels palestins ja es va decidir molt abans de l’actual genocidi.

Quan l’Imperi Britànic va ocupar Palestina, el fòssil era el petroli. El projecte industrial bàsic fou l’oleoducte que portava el petroli des de l’Iraq, passant pel nord del West Bank i Galilea, fins a la refineria de Haifa. Calia enfortir el control sobre la regió, que suposava transferir la terra dels palestins als jueus. Quan les elits de l’imperi dels EUA discutien què fer durant la Nakba, la clau eren els seus interessos petroliers. Per als EUA l’alliberament de Palestina era una amenaça per a la dominació de l’Orient Mitjà i de les grans reserves de petroli. En canvi, Israel ja havia demostrat el seu valor com un actiu estratègic clau a l’Orient Mitjà i un model de policia regional per al Tercer Món.

El suport imperial a l’entitat sionista és una estructura, no un esdeveniment. L’estructura es basava en el poder superior dels qui estaven armats amb fòssils, i així fins avui. Les passes en el camí per a la destrucció de Palestina són passes simultànies cap a la destrucció de la Terra.