Ensenyar als turistes la fauna que som

Els responsables del parc nacional d’Aigüestortes han tingut una pensada que, d’entrada, semblava una idea que no havia de molestar ningú: han detectat que molta gent volta per la muntanya sense tenir gaire idea de si aquells dos pics del davant són els Encantats o si aquell estany que hi ha després de Sant Maurici és el de Ratera o potser queda més amunt. I, si ho saben, tampoc és que coneguin gaire res més d’aquest paratge colossal i llegendari que s’estén entre els dos Pallars, l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran i que és el més gran pulmó de natura i vida salvatge del país. Per solucionar això, la direcció del parc ha decidit organitzar visites gratuïtes, cada matí i cada tarda dels mesos de juliol i agost. A més, per als excursionistes que vulguin saber-ne més o que vulguin explorar per ells mateixos, s’editarà una miniguia amb tota la informació d’hàbitats, espècies o llocs d’interès del parc i que es podrà portar còmodament en alguna butxaca de la motxilla. Les visites guiades les farà personal del parc nacional, i aquest estiu pretén ser una prova que, en cas de complir amb els objectius que s’han proposat, es podria consolidar com una oferta més del parc per als pròxims anys.

Sembla raonable. Però ha sortit un problema imprevist: els guies de muntanya que ja ofereixen aquest servei han posat el crit al cel, cosa que és posar el crit molt amunt quan qui ho fa és un col·lectiu que viu i treballa en cotes tan altes. L’associació que els representa ha decidit alçar la cresta, ha fet un comunicat criticant aquesta idea i ha demanat aquesta setmana a la direcció del parc que retiri la gratuïtat d’aquest servei. Els guies privats demanen una reunió urgent i presencial amb els responsables del parc per tal de negociar solucions que no perjudiquin ningú o, en tot cas, els que proven de guanyar-se la vida i mantenir-se en el territori amb l’ingrés econòmic que els reporta aquesta feina.

Ja veurem com ho gestiona el parc. No és el primer cop que els interessos que es mouen al voltant de la gestió del parc provoca algunes dificultats. L’ampliació del parc nacional, per exemple, va estar bloquejada durant anys perquè, entre altres motius, establir més entrades d’accés feia que el servei de taxis privats que operava des dels dos punts d’accés en perdés l’exclusivitat. En tot cas, sembla raonable que, en un país on tanta gent i tant grup inversor viu del turisme que massifica el nostre litoral i expulsa els veïns de la nostra capital, no ho puguin fer, en canvi, un grapat de guies de muntanya amb poques alternatives professionals a la zona si se’ls treu aquest mitjà de subsistència.

I, si no volen fer aquesta excepció amb els guies d’Aigüestortes, demanem a l’administració que apliqui aquesta política pública de gratuïtat informativa al conjunt del país: per què no unes visites guiades a Catalunya als turistes i expats que els expliqui de debò la fauna del país? Autocars per escoltar la llengua que s’hi parla i que sobreviu en un ecosistema hostil? Rutes per seguir la fauna complexa, vitalista, irracional, en ocasions poruga i en ocasions salvatge, que hem estat i que encara som els catalans? Final.