Regeneració política i masclisme institucional: una batalla democràtica pendent

A Girona s’ha celebrat la I Trobada Nacional d’Electes Locals, amb una taula titulada Reptes i objectius del municipalisme en clau de construcció nacional, seguida d’un espai per compartir experiències sobre sobirania local. Parlar de política municipal, però, queda incomplet sense posar damunt la taula una qüestió prèvia fonamental: la regeneració democràtica com a reflex de salut organitzativa. I per parlar de regeneració, és indispensable parlar de què sovint s’ignora: el sexisme institucional.

Tanmateix, les dades parlen per si soles. A Catalunya hi ha 261 alcaldesses enfront de 686 alcaldes, una distribució que representa només el 27,6% de dones al capdavant dels consistoris, per un 72,4% d’homes. Si ens fixem en les regidories, la proporció és més equitativa: 4.048 regidores i 5.099 regidors, és a dir, 44,25% de dones contra 55,75% d’homes. Però com sol passar, la desigualtat s’accentua com més amunt pugem a la piràmide del poder.

Mirant enrere, el 2019 les regidores eren un 42%, i les alcaldesses un 23%. Hi ha hagut una lleu millora, però la distància continua sent alarmant. I el problema no és només numèric: és estructural i sistèmic. Regenerar no és possible simplement canviant noms o partits si es mantenen intactes les lògiques masclistes que impregnen la cultura política.

Les dones patim discriminació constant en el nostre activisme. Aquesta discriminació va més enllà dels números: es manifesta en comentaris, actituds i discriminacions constants. Ens hem de sentir comentaris com: “quin cabell més llarg”, “aquesta brusa no toca”, “hauries de portar faldilla”... Aquests judicis superficials són només la punta de l’iceberg. Darrere s’hi amaguen frases que desactiven lideratges: “no és prou simpàtica”, “no inspira confiança”, “és massa emocional”, “riu massa”, “no té fills”, “no és prou líder”.

A qualsevol dona que es presenti a una candidatura, aquestes valoracions li sonaran familiars. Per contrast, sabem quins comentaris sexistes reben els homes en la mateixa situació? Us faig una llista: exactament, cap.

Tant se val com siguis de llesta, treballadora, forta, empàtica o carismàtica. T’enfrontaràs a la mateixa barrera invisible. Viuràs com s’apropien de les teves idees, com t’expliquen el que tu mateixa acabes de dir (mansplaining), com invisibilitzen la teva aportació. I tot això, simplement, perquè ets una dona. Són micromasclismes que, sumats, configuren una estructura de poder hostil que t’expulsa.

Però no marxem. Fem del nostre dret inalienable d’ocupar espais de poder una batalla democràtica irrenunciable. Per molt que ens diguin “noia”, “nena” o “guapa”, per molt que vulguin infantilitzar-nos o esborrar-nos, som aquí i no marxarem. Perquè el poder també és nostre, i no el deixarem escapar. I si cal, aixecarem la veu com ho han fet tantes dones abans per assenyalar la manca d’ètica dels masclistes que ens volen fora, i, també, per obrir camí a les que vindran després.

Per això, quan parlem de regeneració política, posem-hi noms, rostres i veu de dones. Afegim aquest debat a l’equació. Fem que el relleu de quadres no sigui només un canvi d’home a home sense trencar realment amb aquest vidre de sostre, convertim-lo en una transformació real, inclusiva i feminista.

En altres paraules: si realment es vol parlar de reptes i objectius parlem de com combatre el masclisme. Sense aquest debat necessari estaran obviant una realitat i un canvi vital indispensable per avançar realment en democràcia.

Per què les dones mereixem el poder per molts obstacles que ens trobem a cada passa.

Les dones, liderem.