James Truslow Adams

D’entrada, aquest nom no els deu dir ben res. És nor­mal. És d’un his­to­ri­a­dor nord-ame­ricà que ara fa cent anys va rebre el premi Pulit­zer d’història. I si els el cito és perquè és a ell a qui s’atri­bu­eix el terme “somni ame­ricà”. Un con­cepte que amb Trump a la Casa Blanca només és a l’abast d’uns pri­vi­le­gi­ats. La idea del somni ame­ricà apa­reix per pri­mera vegada al segle XVI, quan els pio­ners angle­sos inten­ta­ven de per­su­a­dir els con­ciu­ta­dans d’anar a les colònies britàniques als Estats Units. Les seves pro­me­ses van aca­bar cre­ant tres per­sis­tents mites que van assu­mir mili­ons de per­so­nes arreu del món. A saber: els Estats Units com una terra d’abundància, com a terra d’opor­tu­ni­tats i com a terra de des­ti­nació. Anys més tard, el 1931 i en un lli­bre titu­lat The Epic of Ame­rica Trus­low Adams, el va defi­nir d’aquesta manera: “No és sim­ple­ment un somni de cot­xes i sala­ris alts, sinó un somni d’ordre social en què tot­hom podrà asso­lir la màxima esta­tura de la qual sigui inna­ta­ment capaç, i ser reco­ne­gut pels altres pel que són, inde­pen­dent­ment de les cir­cumstàncies fortuïtes de nai­xe­ment o posició.” I amb el pas del temps, es va trans­for­mar en l’opor­tu­ni­tat per obte­nir èxit. Ente­nent l’èxit com l’objec­tiu impor­tant que supera amb molt la posició en la qual un va començar. I que per acon­se­guir-lo es reque­reix una victòria sobre algú altre i, per tant, el meu èxit com­porta el fracàs del meu veí. Tan­ma­teix, el somni ame­ricà ori­gi­nal sem­pre havia trac­tat sobre valors. No havia estat un somni sim­ple­ment d’abundància. Havia estat molt més que això. I ja lla­vors Adams va adver­tir que “en la nos­tra lluita per gua­nyar-nos la vida ens estem des­cui­dant de ‘viure’”. I sen­ten­ci­ava: “El veri­ta­ble somni ame­ricà era una recerca indi­vi­dual i una lluita pels valors per­ma­nents de la vida, i perquè això sigui pos­si­ble s’ha d’enten­dre el progrés en ter­mes humans i morals.” Just el que fa temps que no passa.