L’escola, necessitat de poble i pilar de país

L’escola és el pilar fonamental d’un poble. L’educació és la base d’un país. L’escola de Sant Julià de Ramis va néixer el 2008 en una situació de provisionalitat, amb barracons. Una provisionalitat que ja dura 17 cursos i que al setembre en sumarà un més. Alguns d’aquests mòduls tenen més de 20 anys, ja que van ser aprofitats de l’antiga escola bressol. Evidentment, els barracons que s’instal·len actualment són molt millors dels que es muntaven aleshores. A més, el pas del temps ha agreujat les deficiències, com ara oxidació, problemes de salubritat i mancances de seguretat.

L’Ajuntament ha fet els passos que des de la Generalitat sempre s’han demanat –recordem que la construcció d’una escola és competència de la Generalitat, no municipal–. Hem executat el pla parcial invertint 300.000 € i hem cedit a la Generalitat un terreny de 8.000 m², lliure de càrregues i amb tota la documentació requerida. Ara, però, la Generalitat diu que la construcció no arribarà ni d’aquí a un, ni dos, ni tres anys. En el millor dels casos, Sant Julià de Ramis podrà tenir una escola digna d’aquí a deu anys.

Una durada dessincronitzada de la necessitat real dels nens i nenes. Una espera agònica pel lloc de treball que reclamen els professors. Una llarga preocupació per a les famílies. I una resposta difícil d’explicar per part de l’administració competent, garant de vetllar pels drets i deures de la ciutadania. Malgrat les múltiples demandes de l’Ajuntament en la necessitat d’obtenir millores substancials com ara un nou mòdul mentre no es construeix la nova escola, no tenim la confirmació de cap millora per aquest llarg “mentrestant”.

L’explicació més lògica, i la que rebem, és la falta de pressupost de la Generalitat. Però si l’educació és la base d’un país –o així hauria de ser–, com s’entén que no es construeixi l’escola si l’actual presenta deficiències tan evidents? Pel dèficit fiscal que pateix Catalunya, el qual comporta una manca de finançament que limita la capacitat d’inversió en serveis públics. El dèficit econòmic ens afecta a tots. Tant se val si celebres els gols de Lamine Yamal, Mbappé o Stuani, la llengua materna que tinguis o com de clara o fosca sigui la teva pell, la manca d’un finançament just ens empobreix. Afecta la qualitat de vida de tots els catalans. A banda del dèficit econòmic estructural que patim, hem d’afegir l’incompliment sistemàtic de les inversions de l’Estat a Catalunya. A més, l’augment demogràfic –hem passat dels 6,5 a 8 milions d’habitants en 20 anys– fa encara més urgent la necessitat de tenir finançament per fer front als reptes actuals i executar les inversions públiques necessàries. I val a dir que l’autèntic finançament just només el tindrem amb la plena sobirania econòmica, és a dir, amb la independència. Ens calen les eines necessàries per afrontar els reptes que tenim al davant i els canvis estructurals dels anys vinents.

Els Ajuntaments som la institució més propera a la ciutadania. Som la veu i altaveu. Per això, des de l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis i Medinyà vetllarem incansablement pel benestar dels nostres veïns i veïnes. En el nostre cas, lluitarem per reivindicar el dret dels alumnes, professors i pares de l’escola Castellum, i no pararem fins a aconseguir les millores necessàries i la nova escola. Fins a guanyar-ho. Fins a demostrar que un altre futur és necessari i, sobretot, que és possible.