Teatre i política

M’agrada molt anar al teatre i gaudir en veure la posada en escena d’una peça teatral de qualsevol país i època.

Amb tot, m’agradaria tornar a veure algunes de les obres que m’havien delectat quan era jove. N’enumero només tres: L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol; La ferida lluminosa, de J.M. de Sagarra; D’aquesta aigua no en beuré, de J.M. Folch i Torres. És una pena que moltes peces teatrals de qualitat cauen en l’oblit. No hem de menystenir-les, sinó situar-les al seu temps.

Tanmateix, el que jo vull subratllar amb aquestes ratlles és tota una altra cosa: no m’agrada ni una gota que els polítics es dediquin a fer teatre, tan sovint. Per exemple, en aquesta trobada de dirigents autonòmics a Barcelona, que ha resultat un sainet de categoria. No és la seva feina fer teatre, sinó fer política, i si no saben o no volen fer política, que es retirin.

Paguem els nostres impostos perquè ens ajudin a fer millorar els temes que ens preocupen, no per pagar les entrades per veure un teatre que no hem escollit. Perquè el teatre que fan no seria aplaudit per cap públic, per benvolent que fos: són mers afeccionats sense cap nivell, uns mal afeccionats. En síntesi, al teatre, bon teatre sense oblidar peces anteriors, i en la política, bona política, sense voler guanyar vots fent teatre.