Temptar la sort

Escrivia el filòsof romà Sèneca que la sort és on conflueixen la preparació i l’oportunitat, la qual és efímera, passatgera, aleatòria. Això ve a tomb arran de la diligència d’entrada i escorcoll ordenada pel magistrat instructor del Tribunal Suprem –Ábalos és diputat aforat– al domicili de l’investigat. Segons l’acta estesa per la Guàrdia Civil, una exactriu porno que es trobava en aquest domicili va intentar emportar-se un disc dur ocult als pantalons després que l’exministre li indiqués que tragués el gos a fer una passejada i agafés alguna cosa per esmorzar. Gràcies a la cèlebre i diligent actuació dels membres de la Benemèrita, perspicaços i sagaços, van impedir que aconseguís el seu propòsit, intervenint el dispositiu electrònic en l’escorcoll. No hi ha dubte que Ábalos va temptar la sort, es va exposar i va arriscar. No s’ha d’oblidar que la llei d’enjudiciament penal preveu com un dels fins habilitadors de la mesura cautelar personal, de la presó provisional, precisament, evitar l’ocultació, l’alteració o la destrucció de les fonts de prova rellevants per a l’enjudiciament quan hi hagi un perill fundat i concret. L’escorta que li feia companyia i que presumptament va seguir les seves instruccions va col·laborar en aquest intent que evidencia el tast moral del personatge, el seu desvergonyiment i gosadia.