Recuperar sobiranies

La setmana passada el gerent de la cooperativa de Falset-Marçà, en una presentació, va posar sobre la taula el concepte de “recuperar sobiranies” per fer referència a un projecte d’intercooperació que està impulsant i liderant, amb el propòsit que deu de les cooperatives agrícoles del Priorat es retrobin amb la seva essència fundacional, a través de Vincloop, una xarxa de col·laboració que neix amb la finalitat de donar respostes concretes als reptes socials, econòmics, demogràfics i ambientals que viu el Priorat, que no són pocs. 

Vincloop és una aliança estratègica entre aquestes deu cooperatives, que agrupen tretze pobles (Falset, Marçà, Gratallops, la Vilella Baixa, la Vilella Alta, el Lloar, Cabacés, Cornudella, la Bisbal de Falset, Ulldemolins, el Molar, Bellmunt i Torroja) per anar més enllà de les inèrcies i generar noves maneres de treballar més col·laboratives i horitzontals, compromeses amb les persones i amb el territori, compartint coneixements, experiències i recursos per fer front a reptes comuns, la manca de relleu generacional, les dificultats d’accés a serveis bàsics als pobles, la pèrdua de valor dels productes agrícoles o l’emergència climàtica. L’objectiu és apostar per una economia justa i sostenible, amb una mirada regenerativa que busca enfortir el teixit social, mantenir viu el paisatge i preservar el coneixement i la vida rural al Priorat. 

Vincloop estructura la seva feina a partir de tres eixos de treball: 1: La construcció d’un model de governança democràtic, participatiu i operatiu. 2: L’impuls d’una logística cooperativa i d’una xarxa d’agrobotigues per facilitar l’accés a productes de quilòmetre zero i reforçar l’economia local. 3: La recollida sistèmica i anàlisi de dades de les finques dels socis i sòcies, per tal de prendre decisions informades, identificar oportunitats per a cultius alternatius i oferir un millor suport als joves que vulguin iniciar-se en l’activitat agrària.

És en aquest context que Xavier Domènech va parlar de “recuperar sobiranies” per fer referència al propòsit de reconquerir àmbits d’autonomia col·lectiva que el model neoliberal ens ha anat arrabassant amb la falsa promesa d’un benestar per a tothom que, finalment, s’ha concretat en l’enriquiment d’uns pocs i la dependència de la majoria. Parlava de recuperar la sobirania alimentària per no estar tan sotmesos a les servituds de la gran distribució. De recuperar la sobirania hídrica per no ser tan vulnerables als estralls de l’emergència climàtica. De recuperar la sobirania energètica per no ser tan captius dels interessos de les grans companyies elèctriques. De recuperar la sobirania de la terra per vincular-la als que hi viuen tot l’any. De recuperar la sobirania residencial per no sotmetre’s a l’especulació urbanística que expulsa les famílies joves dels pobles. Em sembla una proposta lúcida, consistent, valenta i transformadora, que de passada en podria ajudar també a recuperar sobirania nacional, però això ja són figues d’un altre paner.

Per cert, el gerent va fer la seva presentació amb una samarreta on es podia llegir: “Arrelats a la terra, som veritat.” Una bona síntesi del que implica “recuperar sobiranies” i, alhora, tota una declaració d’intencions.