Model fallit: oportunitat de canvi

Com deia un antic regidor de l’Ajuntament, “M’han adjudicat la merda”, per referir-se a la regidoria que gestiona la recollida dels residus. Avui aquesta “merda” segueix essent una de les principals fonts de preocupació de l’equip de govern de Girona. Des de la implantació del nou model de recollida, amb els mal anomenats contenidors intel·ligents, el problema no ha fet res més que incrementar-se. Qualsevol canvi important que afecti els costums de la població s’ha de fer interpretant els hàbits d’una població provinent de moltes cultures i fent una proposta ben argumentada i progressiva que faciliti una transició amb èxit fins a arribar a l’objectiu pretès. En una ciutat complexa culturalment, social i urbanística, no existeix una cultura que permeti fer coincidir realitat i desitjos. No s’ha fet prou pedagogia de la bondat de la recollida selectiva. I contra això van la majoria de les queixes. Aquests, amb les seves conductes, algunes d’impròpies en el temps que vivim, estan donant la seva valoració. La recollida del porta a porta en determinats barris no està ben resolta. Els voluminosos generen una imatge de deixadesa als ulls de tothom. La consciència ciutadana és tan diversa i culturalment dispersa que no predisposa al canvi de model. Tampoc l’empresa de recollida, que també té la concessió de la neteja de la ciutat, està dimensionada per atendre el problema amb els recursos materials i humans existents. A més a més, els ciutadans que hem escoltat manifesten que la recollida selectiva dels residus és necessària per a la sostenibilitat del sistema però és inacceptable que els contenidors s’obrin amb targeta (què fem amb tots aquells que no en tenen) i que se separin els residus en dies diferents. En habitatges unifamiliars, el porta a porta pot ser eficient, no en els blocs d’edificis. Finalment, manifesten que una recollida diària de tots els residus facilitaria una disciplina cívica més alta, imprescindible per a la implantació positiva del model. Per fer això només calen contenidors tontos. Si veritablement estiguéssim parlant d’intel·ligència, la mateixa amb què ens tenen controlats cada cop que en fem ús, només caldria buidar-los quan aquests contenidors avisessin que estan plens. Però també hem d’admetre les conseqüències: un nou increment dels costos que repercutiria indefectiblement en la factura.