No respectar “les regles del joc”

La sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre la llei d’amnistia ha desfermat un veritable terratrèmol polític. El president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha qualificat el document aprovat com “una vergonya per a qualsevol demòcrata, digui el que digui un Tribunal Constitucional dividit”. No deixa de resultar sorprenent que aquells que constantment es presenten com els garants de la Constitució, ara es dediquin sense manies a deslegitimar un dels principals organismes, el que té com a funció garantir “la supremacia de la Constitució i el seu acatament per part de tots els poders públics”. El 28 de juny del 2010, quan es va donar a conèixer la sentència del Tribunal Constitucional que anul·lava 14 articles de l’Estatut i en reinterpretava 23 preceptes més, la portaveu dels populars, Soraya Sáenz de Santamaría, va afirmar que calia respectar “les regles del joc” i que el PP havia complert amb el seu deure de “defensar la Constitució i el marc de drets, llibertats i de convivència que s’ha donat als espanyols”. El contrast entre les valoracions de les dues sentències posa de manifest la doble vara de mesurar dels populars, situats, segons com bufa el vent, en el bàndol dels insubmisos o en el dels garants de l’ordre, i, al mateix temps, posa de manifest la politització del TC, que no deixa de ser un titella en mans dels dos partits espanyols.

En tot cas, la previsible reacció dels sectors conservadors no ens ha de fer perdre de vista que, un any després de la seva aprovació, la llei d’amnistia segueix sense aplicar-se, bàsicament per la revolta dels jutges conservadors. Precisament el mateix Núñez Feijóo declarava ahir que la sentència del Tribunal Constitucional era “un obús contra la separació de poders”. De moment, els que no respecten les regles del joc ni la “separació de poders” són els jutges del Tribunal Suprem, que es neguen a retirar les ordres de detenció pel delicte de malversació, que s’ha convertit en una coartada esperpèntica per intentar frenar l’aplicació d’una llei aprovada pel poder legislatiu. D’això se’n diu no respectar “les regles del joc”, entre les quals hi ha la separació de poders.