Lope i les circumstàncies

Hi ha persones que passen per la nostra vida i ens deixen una empremta, un record amable, però no sabem per què la coneixença s’acaba perdent. El curs 1983/84 vaig estudiar l’accés a la Universitat per a majors de 25 anys. Amb un amic ens vam matricular al Centre Associat de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) i per no posar els ous en una sola cistella també ho vam fer a l’Autònoma. A la UNED eren classes presencials en castellà, mentre que a l’Autònoma no se’n feien però podies examinar-te en català. Els professors destacaven per la seva apatia i manca d’indulgència cap a uns alumnes adults; fins i tot hi havia un personatge nefast que ens feia panegírics religiosos en comptes d’ensenyar filosofia. La majoria eren professors d’institut fent un sobresou donant classes als qui no havíem pogut estudiar. Només tinc bon record del professor de llengua i literatura castellanes (també ho era de l’Institut Vicens Vives), que ens esperonava a les seves classes. Es deia José Miguel Lope Revilla i va morir a Girona el 20 de juny passat als 80 anys. En veure la necrològica en El Punt Avui vaig recuperar una persona que tenia ben oblidada i em sap greu perquè m’hagués agradat relacionar-m'hi, però les circumstàncies ens porten per altres camins. Recordava que havia publicat en El Punt i he trobat tres articles: un comentari sobre el centenari de Kafka (1983), una crítica de literatura i cinema a propòsit de Los Santos Inocentes (1984) i un sobre la protesta estudiantil en l’època del ministre Maravall (1987). N’he localitzat un altre a Los Sitios sobre l’estrena de Luces de Bohemia a Girona. Una bona crítica teatral en què explica que l’obra dirigida per Lluís Pascual es va representar sis dies entre febrer i març de 1984. Aleshores, Lope Revilla era un entusiasta i vam parlar per darrera vegada el gener de 1987 arran de la vaga. Aprovar a la UNED va esdevenir missió impossible; en canvi, vam aconseguir passar la prova d’accés a l’Autònoma, en l’època que es va decidir que no es feien classes nocturnes perquè els estudiants ho havien de ser a plena dedicació, i no pas joves treballadors amb ganes d’ampliar els coneixements i que als quinze anys ja feinejàvem i ho havíem de continuar fent.