Fins on, fins quan

L’estiu acaba de començar. Aquest matí anunciaven a la ràdio que alguns llocs de la península arribaran, de moment, als 45 graus. No soc alarmista, soc jardinera i la meva vida transcorre a la natura. Observo dia a dia el patir dels arbres, que com a éssers vius no poden suportar aquestes temperatures. Les seves fulles verdes que ens haurien de protegir fins a l’entrada de la tardor es van ressecant, es van cremant fins a deixar-se anar de les branques i caure a terra. Un país sense arbres, sense insectes, sense ocells no pot sobreviure. És el pas que precedeix la desertització. Però no ens n’adonem. Molts diuen que això ha passat sempre. Incauts.