Com a la Xina

“A l’hivern, a la plana de Vic arribem a tenir una contaminació atmosfèrica per partícules igual o pitjor que a Nova Delhi o a Pequín”, assegura l’Eva Castán, membre de la plataforma Osona Respira. Ho diu en una reunió ordinària del grup acompanyada dels seus companys, que assenteixen amb el cap, avalats per estudis científics i dades extretes de diferents aplicacions o de les estacions de la Generalitat. La denúncia continua: “Osona és la comarca més contaminada d’Europa.”

La contundència d’aquestes paraules podria fer pensar que exageren, però, si mirem tots els indicadors, la cosa és seriosa, tant si la zona encapçala el rànquing negatiu com si el podi és compartit. L’orografia de la plana, envoltada de muntanyes, impedeix que la contaminació es dispersi. Un estudi que l’infermer Marc Vila ha fet en una mostra a Osona indica que un 22% del joves de la comarca tenen alteracions pulmonars, quan la mitjana espanyola és del 5%.

A l’hivern, quan les temperatures són fredes, l’aire enclotat ple de partícules sòlides no s’escampa, fet que s’agreuja si arriba un anticicló i es produeix una inversió tèrmica; aleshores, l’aire calent fa de tap i no deixa que es renovi l’aire de sota. Tot empitjora perquè es crema molta biomassa (llenya humida, pèl·lets, restes agrícoles amb els plàstics de les bales fins i tot!), així com per la indústria, pel fum dels cotxes i per l’amoníac que desprenen els purins. Recerques a les revistes Nature o The Lancet Oncology alerten que l’exposició continuada a partícules fines de la mida PM2,5 –a Osona superen de molt els límits de risc– fa proliferar les cèl·lules canceroses. A l’estiu el problema són les altes concentracions d’ozó troposfèric que venen de l’àrea metropolitana barcelonina a través del Congost, empeses per la marinada, si s’acosten al llindar de 240 micrograms per metre cúbic.

Osona Respira va néixer el 2019 per la inquietud veïnal arran dels estudis del científic del CSIC Xavier Querol. La plataforma, que s’ha reunit amb el Consell Comarcal i ajuntaments, té una llista llarga de propostes que ja s’apliquen a la Llombardia: que es triturin els residus agrícoles en comptes de cremar-los, més transport públic sostenible, filtres a les indústries, controls en l’eficiència de les xemeneies, unes zones de baixes emissions a Vic (és obligatori), millores en la gestió dels purins, que s’informi les escoles dels dies que es perillós fer esport a l’exterior i que Osona sigui zona catastròfica per la mala qualitat de l’aire.

Algú dirà que aquests dies de festa major de Vic s’agrairia més un article optimista, lúdic o sobre el nou Joc dels Caps de Llúpia per evadir-nos. Ara bé, metafòricament parlant, l’ambient de les festes de Sant Miquel dels Sants també s’ha vist embrutat per la polèmica invitació del Bisbat, finalment suspesa, al president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello. Tampoc es respirarà gens de bon rotllo en el ple de Vic amb la moció de Josep Anglada contra el vel islàmic. Agafem aire!