Problemes de l'educació

Les èpoques pre­e­lec­to­rals pro­pi­cien el debat sec­to­rial. És bo que sigui així, si hi ha ampli­tud de mires i coratge per afron­tar els temes impo­pu­lars. Que l'edu­cació tin­gui la con­si­de­ració d'aposta de país suposa, pre­ci­sa­ment, situar-la al bell mig d'una reflexió en què con­ver­gei­xen visi­ons dife­rents, més que no pas blin­dar-la de tota con­trovèrsia, com si la una­ni­mi­tat impo­sada garantís l'encert en la presa de deci­si­ons.

No són les ide­o­lo­gies, en la seva con­currència, el mal del nos­tre sis­tema edu­ca­tiu, sinó llur insu­fi­ci­ent con­fron­tació amb les dades empíriques i els resul­tats que apor­ten els estu­dis sol­vents. L'impacte d'aquests marcs con­cep­tu­als en la rea­li­tat no sem­pre s'ajusta als objec­tius per­se­guits. Els expe­ri­ments en engi­nye­ria social tenen, sovint, efec­tes col·late­rals impre­vis­tos. Segons els infor­mes PISA, els països més ben posi­ci­o­nats en els rànquings de qua­li­tat edu­ca­tiva com­bi­nen l'esta­bi­li­tat i la inno­vació, sense modi­fi­car gaire el marc nor­ma­tiu i l'estruc­tura orga­nit­za­tiva.

Al marge de temes de tanta noto­ri­e­tat com la digi­ta­lit­zació de l'ense­nya­ment, el nou calen­dari esco­lar o les reta­lla­des sala­ri­als, dues qüesti­ons política­ment incor­rec­tes a debat. La pri­mera: a Cata­lu­nya, a l'escola, hi ha un greu pro­blema de gover­nança. En l'ima­gi­nari d'una part sig­ni­fi­ca­tiva de la classe docent opera una fal·làcia: que exer­cir el poder vol dir, stricto sensu, domi­nar. La lògica que se'n deriva duu a diluir el poder per evi­tar el domini. Aquesta acti­tud resulta para­do­xal i con­tra­pro­du­ent en una època com l'actual, que reclama un retorn als valors repu­bli­cans i un enfor­ti­ment de l'auto­ri­tat de base democràtica. Així, la figura del direc­tor no ha tin­gut fins ara les com­petències i el reco­nei­xe­ment deguts per exer­cir la impor­tant missió que la soci­e­tat li con­fia.

Més enllà del lide­ratge excep­ci­o­nal d'algu­nes per­so­nes, això ha pas­sat a l'escola pública i en alguns cen­tres con­cer­tats, on la titu­la­ri­tat ha clau­di­cat davant d'aquest estat d'opinió. Un dels meca­nis­mes de ren­di­ment de comp­tes per excel·lència, el con­sell esco­lar de cen­tre, ha estat feble, per la seva com­po­sició i dinàmica de fun­ci­o­na­ment, i no ha con­tribuït a la gover­na­bi­li­tat ins­ti­tu­ci­o­nal. No es tracta d'una regressió ni d'intro­duir una cul­tura empre­sa­rial ali­ena al món edu­ca­tiu, sinó d'accep­tar el fet que les esco­les són ins­ti­tu­ci­ons amb uns objec­tius a asso­lir, d'enorme importància i com­ple­xi­tat,  i que s'han de ges­ti­o­nar bé els molts recur­sos que hi estan en joc. Això reclama lide­rat­ges sòlids, recol­zats en una ade­quada car­rera pro­fes­si­o­nal, per tirar enda­vant amb eficiència les tas­ques enco­ma­na­des.

La segona: l'escola con­cer­tada és un gran actiu del país, i no té el finançament públic que li cor­res­pon amb un cri­teri de justícia. Presta un ser­vei de qua­li­tat, apor­tant diver­si­tat i fent pos­si­ble la lli­ber­tat d'elecció de cen­tre. Tot i això, ha hagut de patir una sos­pita d'irre­gu­la­ri­tat, ali­men­tada per certs sec­tors soci­als i mediàtics, en el sen­tit de fer tram­pes amb el paga­ment de les famílies, volun­tari però neces­sari, que en rea­li­tat com­ple­menta la insu­fi­ci­ent apor­tació de l'admi­nis­tració. Si es donés a conèixer el preu real d'una plaça pública, es veu­ria reflec­tit amb clare­dat l'esforç que ha fet l'escola con­cer­tada, i les famílies dels seus alum­nes, per ofe­rir una edu­cació de qua­li­tat amb uns cos­tos reduïts.

Pos­si­ble­ment, l'eficiència del sec­tor pri­vat en la pres­tació de ser­veis públics n'és l'expli­cació. Fóra bo que les auto­ri­tats del país fes­sin molta peda­go­gia per esvair els equívocs i malen­te­sos sobre aquesta qüestió, i aju­des­sin a valo­rar la importància del tre­ball de les fun­da­ci­ons i les coo­pe­ra­ti­ves en el camp de l'ense­nya­ment, que donen con­tinuïtat a la tra­dició asso­ci­a­tiva i de lliure ini­ci­a­tiva pròpia de Cata­lu­nya. Igual­ment, cal­dria esta­blir un calen­dari rea­lista, vista la situ­ació econòmica actual, per resol­dre pro­gres­si­va­ment el tema de la ine­qui­tat en el finançament.