Aliments, fàrmacs i toxicitat

Els recur­sos per pro­vo­car la mort, en la rea­li­tat i la ficció, pro­gres­sen, com també ho fa la ciència. Un de ben ori­gi­nal el tro­bem a la novel·la Ino­cente, de Scott Turow, recent­ment publi­cada en versió en cas­tellà. És la seqüela d'una altra obra d'aquest autor, Pre­sunto ino-cente, de la qual molts recor­da­reu la versió cine­ma­togràfica, pro­ta­go­nit­zada per Har­ri­son Ford. En aquest cas, el crim entorn del qual gira la trama es produïa per un mètode con­ven­ci­o­nal, a cops. Però ara, Turow ens pre­senta una causa de mort sofis­ti­cada: una interacció entre ali­ments i medi­ca­ments. El tras­torn que es deriva de l'efecte tòxic d'aquesta con­currència d'ali­ments i medi­ca­ments és una pujada de la pressió arte­rial, que pot aca­bar en un ves­sa­ment cere­bral mor­tal. El mateix Turow ho des­criu al capítol 12 de la novel·la: “En la mos­tra de sang cardíaca hi ha un nivell tòxic d'un com­post anti­de­pres­siu ano­me­nat fenel­zina” [...] “Els símpto­mes decla­rats, mort per arítmia amb una pos­si­ble reacció hiper­ten­siva, habi­tu­al­ment es rela­ci­o­nen amb una sobre­dosi d'aquest fàrmac. Va [...] des­criure la fenel­zina, que s'uti­lit­zava per trac­tar depres­si­ons atípiques, sovint en com­bi­nació amb altres com­pos­tos. Actu­ava inhi­bint la pro­ducció d'un enzim ano­me­nat MAO, que des­com­pon diver­sos neu­ro­trans­mis­sors que alte­ren la con­ducta. Sovint l'efecte que cau­sava al cer­vell era la millora dels estats emo­ci­o­nals, però limi­tar l'enzim podia tenir efec­tes secun­da­ris fatals en altres parts del cos, sobre­tot quan s'inge­rien medi­ca­ments o ali­ments que con­tin­gues­sin una substància ano­me­nada tira­mina. Hi ha una llista sen­cera d'ali­ments que hom no hau­ria de men­jar si s'està trac­tant amb fenel­zina: vi negre, for­mat­ges madu­rats, cer­vesa, iogurt, carn ado­bada, peix en esca­betx, embo­tits... Tot això aug­menta la toxi­ci­tat del fàrmac”. Heus ací un petit text de far­ma­co­lo­gia i nutrició en un best seller.

Les sigles MAO res­po­nen a mono-amino-oxi­dasa, un enzim del nos­tre orga­nisme que trans­forma ami­nes neu­ro­trans­mis­so­res, substàncies que deter­mi­nen el fun­ci­o­na­ment del sis­tema nerviós. Si aques­tes ami­nes no són neu­tra­lit­za­des de manera adi­ent a causa de l'acció del medi­ca­ment i s'acu­mu­len en excés, el seu efecte nor­mal esdevé tòxic i pot aca­bar no només en una arítmia sinó en una pujada de la pressió arte­rial mor­tal. Si la dosi de fenel­zina és la cor­recta i no hi ha cap inter­ferència, l'efecte anti­de­pres­siu és el pre­vist, sense més con­seqüències. El pro­blema és que hi ha ali­ments, com els esmen­tats, que con­te­nen ami­nes com la tira­mina i altres. Inge­rits per per­so­nes sanes que no pre­nen medi­ca­ments IMAO (inhi­bi­dors de la MAO) no cau­sen cap pro­blema (lle­vat que els con­tin­guts siguin molt alts, que no és habi­tual), però en les per­so­nes medi­ca­des amb IMAO els efec­tes d'aques­tes ami­nes inge­ri­des amb els ali­ments se sumen als de les ami­nes que l'orga­nisme no ha neu­tra­lit­zat i l'efecte tòxic pot ser greu. Poden tenir tira­mina i altres ami­nes molts ali­ments en bon estat obtin­guts per pro­ces­sos de fer­men­tació o madu­ració (vins, cer­ve­ses, for­mat­ges madu­rats, anxo­ves, embo­tits, deri­vats de soja) i també ali­ments que esti­guin més o menys dete­ri­o­rats per l'efecte de micro­bis con­ta­mi­nants, amb el benentès que es pot trac­tar de dete­ri­o­ra­ments lleus que no facin que l'ali­ment esti­gui visi­ble­ment en males con­di­ci­ons.

Es tracta d'una de les mol­tes interac­ci­ons entre ali­ments i medi­ca­ments, no sem­pre prou tin­gu­des en compte. Degut a aquest efecte avui la fenel­zina es fa ser­vir molt poc. A més, dis­po­sem d'altres IMAO amb menys risc, i d'altres tipus d'anti­de­pres­sius, però cal que els met­ges i far­macèutics, en pres­criure, dis­pen­sar i fer el segui­ment terapèutic, i els paci­ents quan lle­gei­xen els pros­pec­tes, tin­guin en compte que les rela­ci­ons entre ali­ments i medi­ca­ments van més enllà de si s'han de pren­dre amb el men­jar o amb l'estómac buit. Per cert, Turow comet un petit error, perquè inclou entre els ali­ments de risc els iogurts, que mal­grat ser pro­ducte d'una fer­men­tació, tenen molt poques ami­nes. La tasca dels foren­ses es com­plica, ja no només han de bus­car arsènic i simi­lars als cadàvers, sinó també medi­ca­ments IMAO o tira­mina. Si voleu saber si aquesta interacció per­met asso­lir el crim per­fecte, no us queda més remei que lle­gir Ino­cente.