Opinió

els miralls de la ficció

Divulgació i universitat

Aquest estiu em van expli­car que el biògraf del filòsof Mic­hel Fou­cault va posar tota la seva obra a la base de dades per a l'acre­di­tació uni­ver­sitària i es va tro­bar la sor­presa que un dels més grans filòsofs del segle pas­sat no esta­ria acre­di­tat per ense­nyar a la uni­ver­si­tat. Fou­cault no tenia arti­cles de recerca en revis­tes científiques inde­xa­des. La qüestió em sem­bla para­digmàtica de com la uni­ver­si­tat ha ido­la­trat el con­cepte de recerca fins al punt de con­ver­tir-lo en un feno­men tan­cat en un sis­tema burocràtic estèril i ha posat en crisi un con­cepte que des de temps imme­mo­ri­als era un dels objec­tius de la uni­ver­si­tat: la divul­gació del saber. Avui qui divulga el conei­xe­ment és un estrany dins les esfe­res uni­ver­sitàries. En el món de la docència les clas­ses magis­trals són vis­tes com a arque­o­lo­gia del pas­sat i la publi­cació d'arti­cles de divul­gació en mit­jans no acadèmics, és vista, per la comu­ni­tat científica, com a una pèrdua de temps. Fa poc, un amic em deia que l'obsessió per la recerca no feia més que reve­lar el veri­ta­ble menys­preu que actu­al­ment es té pel paper que la uni­ver­si­tat pot ocu­par dins l'espai públic. Crec que no li fal­tava la raó, sobre­tot si tenim en compte que allò que Jac­ques Der­rida va bate­jar com a “uni­ver­si­tat sense con­di­ci­ons” hau­ria de tenir com a fina­li­tat pro­moure el pen­sa­ment huma­nista i inse­rir-lo en l'espai públic mit­jançant la divul­gació.

Aques­tes refle­xi­ons sor­gei­xen després de repas­sar un lli­bre titu­lat Dia­lo­gant amb els clàssics, que ha publi­cat la Uni­ver­si­tat de Girona. El lli­bre, edi­tat per Jordi Sala, sor­geix d'una valu­osa ini­ci­a­tiva con­sis­tent a dema­nar a dis­set pro­fes­sors de la facul­tat de Lle­tres, de dife­rents dis­ci­pli­nes, que escri­guin sobre l'obra clàssica que més els apas­si­ona. No es trac­tava de com­pa­gi­nar un cànon lite­rari, sinó de divul­gar un conei­xe­ment uni­ver­sal a par­tir d'una visió inter­dis­ci­plinària de la lite­ra­tura. La lec­tura d'aquest lli­bre no fa més que plan­te­jar qüesti­ons clau sobre per què les edi­to­ri­als uni­ver­sitàries del nos­tre país no pro­mo­uen més lli­bres com aquest. Per què no se suplanta, d'una vegada, l'obsessió per l'excel·lència en els currículums per­so­nals i es bus­quen camins que pro­mo­guin la curi­o­si­tat intel·lec­tual? La trans­ferència de conei­xe­ment no és pos­si­ble que es faci només mit­jançant la recerca, també es pot fer mit­jançant exer­ci­cis de pen­sa­ment que tin­guin una clara volun­tat d'estar pre­sents dins la soci­e­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.