Control aeri i privilegis

Que els con­tro­la­dors aeris han pas­sat a ser el boc expi­a­tori de la nos­tra soci­e­tat ja és un fet més que demos­trat. Hi ha qui dóna tota la culpa dels seus mals a la sogra, qui es des­foga amb el fut­bol i la immensa majo­ria, que des­car­rega tota la mala llet acu­mu­lada en els con­tro­la­dors aeris. I no els falta raó. Perquè de pena no en fan, aquests senyors i senyo­res. Tots aquests col·lec­tius de pri­vi­le­gi­ats que es lamen­ten de la seva mala for­tuna i de com els explo­ten tenen en el mer­cat labo­ral una mede­cina impa­ga­ble. Qui no vul­gui ser explo­tat com a con­tro­la­dor aeri pot aspi­rar a altres fei­nes per a les quals la seva for­mació no serà un impe­di­ment: cam­brer, paleta o depen­dent de botiga. A veure si la com­pa­ració els fa veure la seva situ­ació labo­ral amb uns altres ulls. Ja sé que el grau de res­pon­sa­bi­li­tat dife­reix entre sepa­rar avi­ons en l'espai aeri i ser­vir entre­pans en una cafe­te­ria. Però per això cobren el que cobren. Una altra cosa és qui dis­para els trets. Que siguin els minis­tres del PSOE, amb Blanco al cap­da­vant, els que par­lin de sec­tor de pri­vi­le­gis, quan molts d'aquests pri­vi­le­gis han estat per­me­sos i incre­men­tats per minis­tres d'aquest mateix par­tit en el pas­sat, em sem­bla de demagògia fàcil. Aquesta valen­tia de què ara fa gala el minis­tre Blanco veu­rem en què queda. Si en una sim­ple ope­reta de gui­ri­gall en forma de cor­tina de fum d'algú que es creu molt llest però que se li veu el llautó de lluny –és el que pensa d'ell l'ambai­xada nord-ame­ri­cana, segons Wiki­le­aks– o en el fet d'afron­tar real­ment el pro­blema aero­por­tu­ari, per a la qual cosa calen refor­mes en pro­fun­di­tat. Unes refor­mes que són antitètiques amb la pre­ser­vació dels pri­vi­le­gis –sem­pre els pri­vi­le­gis!– de l'Estat en el con­trol –els minis­tres també són con­tro­la­dors!– d'Aena, fins i tot quan es llo­guen aero­ports a empre­ses pri­va­des.