La sang altera

Aquest comis­sari euro­peu d'Ener­gia, Oet­tin­ger, va dir que l'apo­ca­lipsi està a punt d'arri­bar. I va escam­par la por per tot arreu. Si aquesta és la peda­go­gia que fan les auto­ri­tats euro­pees, anem bé per anar a Olot. En lloc d'infor­mar-nos cor­rec­ta­ment dels perills que cor­rem i de com posar-hi remei i aju­dar els que patei­xen les desgràcies que ja han arri­bat, només saben posar-nos la por al cos. I ara amb la por per tot estoc científic, què fem: tre­mo­lar? O votar uns comis­sa­ris més asse­nyats... i uns euro­di­pu­tats més barats i dis­po­sats a collar-se una mica el cin­turó?

Pro­po­sen una cro­ada que polítics i docents pre­di­quen con­tra el fracàs esco­lar, amb 72 reco­ma­na­ci­ons que el Con­sell de Tre­ball Econòmic i Social va pre­sen­tar al Depar­ta­ment d'Ense­nya­ment. Pro­po­sen tot de punts per com­ba­tre el fracàs entre els quals cal la neces­si­tat de col·labo­ració de les famílies amb les esco­les. I per començar, la pri­mera pro­posta que fa la con­se­lle­ria és supri­mir la sisena hora a les esco­les públi­ques. En canvi, Espe­ranza Aguirre, a Madrid, ha pro­po­sat crear un bat­xi­lle­rat més exi­gent per a estu­di­ants de mèrit. No cal­dria una cimera al més alt nivell per resol­dre aquest pro­blema? No con­si­de­rem un pro­blema greu el futur que es pre­para a les esco­les i uni­ver­si­tats?

Aquesta colla d'esva­lo­ta­dors que van assal­tar l'esce­nari del Tea­tre Naci­o­nal on es repre­sen­tava l'obra Gang Bang, de tema escabrós –mos­tra l'ambi­ent d'un local gai el dia o la nit de la visita del Sant Pare a la ciu­tat– al crit de «Visca Crist Rei!» no s'entén ben bé què es pro­po­sa­ven: cen­su­rar l'obra?, aver­go­nyir actors i públic?, tor­nar als temps fran­quis­tes en què no es podia dir res con­tra les auto­ri­tats, fos­sin civils o eclesiàsti­ques?... L'únic que van acon­se­guir és fer més pro­pa­ganda a l'obra. I com és que els ser­veis de segu­re­tat no van enxam­par els cul­pa­bles i deman­dar-los per escàndol públic? Tots podem fer el mateix amb el que no ens agrada?

Hi ha pai­sat­ges que es mos­tren en tota la seva bellesa aquests mesos de pri­ma­vera: la Segarra, per exem­ple, esplèndida. Pot­ser s'hau­ria de cri­dar l'atenció dels ciu­ta­dans de qui­nes són les millors esta­ci­ons per visi­tar una colla d'indrets del país que val la pena de con­tem­plar uns mesos més que altres. Mol­tes sor­ti­des de cap de set­mana o diu­men­ges i fes­tes, s'apro­fi­ta­rien millor. Els excur­si­o­nis­tes o sim­ples visi­tants ho agrai­rien. I ja no dic si comen­tes­sin els millors punts on situar-se per con­tem­plar com la natura enga­lana el pano­rama.

Altre cop surt la qüestió dels uni­for­mes a les esco­les. Per un cantó cal dir que hi ha esco­les que ja en por­ten, com un senyal de dis­tinció gai­rebé, algu­nes amb eti­queta de qua­li­tat incor­po­rada. Però per un altre cantó l'obli­gació, sobre­tot en alum­nes ado­les­cents, de por­tar el que segu­ra­ment serà la bata, per llui­tar con­tra la com­pe­tició de mode­lets i man­dan­gues ves­ti­mentàries a les aules, no esta­ria mala­ment. Ara, l'uni­forme serà el mateix per a tots els cen­tres o cada lloc podrà triar el seu model i tor­na­rem així amb les dis­tin­ci­ons i diferències, els uni­for­mes dels rics i l'uni­forme dels pobres? Com si no tinguéssim prou pro­ble­mes a edu­cació!

Hi ha gent a qui no agrada el fut­bol però que s'ale­gra quan gua­nya el Barça. Com se'n diu d'aquests segui­dors que només seguei­xen els par­tits pel resul­tat, que només els interessa la victòria final? Perquè uns afi­ci­o­nats i segui­dors de veri­tat, estan a les dures i a les madu­res, i és quan els equips van mala­ment que neces­si­ten més ajuda i més empen­tes. Però aquests només són bar­ce­lo­nis­tes quan tot va bé. En podríem dir bar­ce­lo­nis­tes d'ocasió o avi­ci­o­nats o barçavíctors, barçagolssi, o... com?