‘Master class'

Vaig veure una botiga on anun­ci­a­ven liqui­da­ci­ons interes­sants –el negoci ple­gava–, i vaig entrar a com­prar un sofà. Com que ja feia dies que es tre­ien els estocs de sobre tot sem­blava una mica can sei­xanta, però l'esta­bli­ment era de cate­go­ria i hi havia peces molt boni­ques. A dins, la mes­tressa par­lava pel mòbil. No era pas una con­versa de feina; el tema era el casa­ment d'un fami­liar. Jo vaig anar fent. Vaig loca­lit­zar un parell de sofàs que em van agra­dar molt i, com que la con­versa anava per llarg i ningú no em deia ni ase ni bèstia, m'hi vaig asseure, vaig recol­zar el cap, m'hi vaig esti­rar... comodíssims! Sí, només em fal­tava saber el preu i, si em con­ve­nia, endur-me'n el sofà a casa. Però la dona no pen­java. Vaig pas­se­jar entre els mobles, el temps pru­den­cial que pot espe­rar que l'aten­guin una per­sona que vol com­prar. De tant en tant m'escu­rava el coll per fer-me sen­tir. Res! Era invi­si­ble! Ni cas! Al final me'n vaig anar; la dona seguia impas­si­ble amb el mòbil a l'ore­lla.

L'endemà vaig entrar en una cere­ria a com­prar una espelma. A mi m'agrada de tenir espel­mes ence­ses: fan com­pa­nyia i, a més, diuen que als àngels els agra­den molt. Vaig pre­gun­tar a la depen­denta com és que ara les espel­mes cre­men de din­tre i de fora no, de manera que es con­su­mei­xen sense elegància, fetes un nyap, i aque­lla senyora em va fer en un moment, a peu dret, una mas­ter class d'espel­mes, de franc i de molt bon grat. Es veia que era el seu ofici i en sabia, i em va expli­car ama­ble­ment que la cera i la para­fina neces­si­ten un reci­pi­ent que les con­tin­gui, i si no hi ha reci­pi­ent ha d'haver-hi aque­lla capa grui­xuda de color de les espel­mes moder­nes que és tan bonica però que no crema. Em va ense­nyar a reu­ti­lit­zar el que queda de les espel­mes i a con­su­mir-les amb eficiència. Aque­lla dona ho sabia tot. Era una pro­fes­si­o­nal, i si hagués venut neve­res també ho hau­ria fet bé! Vaig sor­tir de la botiga amb l'espelma, els con­sells, i la grata sen­sació que encara que­den al país boti­guers de raça, que esti­men la feina i els cli­ents.