Opinió

Un túnel per als nostres néts

O fem una reforma fiscal per a grans empreses, Sicav i grans fortunes, o fem aflorar l'economia submergida, que, segons estimacions, està prop del 30%, uns 44.000 milions

Totes les notícies apun­ten a una nova recessió inter­na­ci­o­nal. La nos­tra és ja endèmica, qua­tre anys després d'haver-se ini­ciat, sense que res faci ima­gi­nar que s'ha tro­bat el camí de la llum al final de túnel en què ens hem ins­tal·lat. Per tant, més stang­fla­tion (pujada de preus amb recessió), més des­es­pe­rança, més depressió a la soci­e­tat. Si per al 2012 la retracció esta­bleix un -1,7% del PIB segons la CEOE, les esti­ma­ci­ons de l'FMI apun­ten una altra bai­xada des­as­trosa d'un -1,3% del PIB el 2013. Com podrem afron­tar el cost del deute, sense reduir el govern el dèficit, i, en comp­tes de reta­llar des­pe­ses, l'estat incre­menta la neces­si­tat d'endeu­ta­ment, en cal­cu­lar el decrei­xe­ment només en un 0,5% del PIB, que ningú es creu? No entenc què busca el govern de Rajoy a par­tir de la irre­a­li­tat o del somni d'una millora que no admet cap ins­ti­tut de pros­pec­tiva seriós. Això també és una qui­mera.

Els Ciu­ta­dans es quei­xen, amb tota la raó, que, lluny de sor­tir del túnel, la fos­cor creix. Ni gover­nants ni polítics poden fer aflo­rar solu­ci­ons que alleu­gin les pers­pec­ti­ves econòmiques i fis­cals. Si ens fixem en el cost de l'endeu­ta­ment i l'apa­rent ina­petència del govern Rajoy per anar al res­cat del BCE, la con­clusió clara serà: més dèficit, més endeu­ta­ment, més pressió fis­cal, menor poder adqui­si­tiu, cai­guda de les ren­des i del con­sum. On ens con­du­eix aquesta diabòlica espi­ral?

Si ens acos­tem peri­llo­sa­ment a un deute públic equi­va­lent al 90% del PIB, i els ciu­ta­dans espa­nyols ja estem tre­ba­llant fins al 23 de maig per cobrir els deu­res fis­cals amb l'Estat (Por­tu­gal ho fa fins al 3 de juny, Roma­nia fins al 23 de juny, Itàlia fins al 5 de juliol, França fins al 26 de juliol), això indu­eix a sos­pi­tar que l'Estat espa­nyol sumarà més dates a aquest fatídic escor­xa­dor fis­cal. És ètica­ment just treure'ns el 50% del pro­ducte del nos­tre tre­ball en impos­tos amb l'actual nivell de con­tra­pres­ta­ci­ons soci­als via pres­su­pos­tos de l'Estat? Em sem­bla un excés; més encara quan la cai­guda de l'ocu­pació és demo­li­dora i el coe­fi­ci­ent de sos­te­ni­bi­li­tat de les pres­ta­ci­ons soci­als dis­mi­nu­eix en la pro­porció d'1,5 tre­ba­lla­dors (població activa) per cada un dels per­cep­tors de pen­si­ons o pres­tació d'atur . La insos­te­ni­bi­li­tat del sis­tema. Diguin el que diguin els opti­mis­tes, la situ­ació va a pit­jor. Les reta­lla­des ser­vei­xen de poc si no s'esti­mula el crei­xe­ment o es redu­eix dràsti­ca­ment l'estruc­tura de des­pesa de l'Estat i les seves admi­nis­tra­ci­ons. No sem­bla el cas, en vista de tanta des­mo­ra­lit­zació empre­sa­rial, únic suport de l'eco­no­mia real i pro­duc­tiva i de la capa­ci­tat rege­ne­ra­tiva fis­cal. Entre 2008 i 2011 la crisi s'ha endut el 20% del tei­xit empre­sa­rial. I si els autònoms van bai­xar el 17%, les empre­ses peti­tes (10-99 tre­ba­lla­dors) ho van fer el 23%, i les d'entre 100 i 499 tre­ba­lla­dors, el 21%. Té això alguna cosa a veure amb el sis­tema fis­cal? No sem­bla que el repar­ti­ment de càrre­gues fis­cals sigui pro­por­ci­o­nat entre unes i altres... Com podrà aug­men­tar la base social de la fis­ca­li­tat, sobre­tot tenint en compte que el 63,6% dels pres­su­pos­tos gene­rals va a par­ti­des soci­als ? Qui gene­rarà riquesa i, per tant, impos­tos per a una des­pesa tan desor­bi­tada en pen­si­ons i atur?

La con­clusió, o es fa una reforma fis­cal per a les grans empre­ses, les Sicav i les grans for­tu­nes, o es posa el bis­turí a l'eco­no­mia sub­mer­gida que, segons cer­tes esti­ma­ci­ons, esta­ria prop del 30% , amb meri­ta­ci­ons fis­cals equi­va­lents a 44.000 mili­ons. Algú hau­ria de refle­xi­o­nar sobre tot això abans que sigui tard i el túnel de les nos­tres vides sigui etern i tan negre com una mina de carbó. Els nos­tres dèficits d'avui seran les ter­ri­bles mot­xi­lles fis­cals dels nos­tres fills i néts. On són els famo­sos “brots verds” dels incom­pe­tents gover­nants d'abans i d'avui dia? Atu­rin aquesta màquina boja, que baixo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.