CiU no sap com pagar el preu

Que estèril que resulta con­cloure de les enques­tes que l'inde­pen­den­tisme és majo­ri­tari la vigília i que perd força l'endemà. Cata­lu­nya viu el major acte d'afir­mació política des de la Tran­sició i ningú sap com aca­barà. El de fa 30 anys va aca­bar amb el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat exi­liat cri­dant “Ja sóc aquí!” abans que l'Estat espa­nyol fos una democràcia cons­ti­tu­ci­o­nal. El crit d'inde­pendència és l'únic en la mobi­lit­zació actual però part dels mobi­lit­zats no són irre­duc­ti­ble­ment inde­pen­den­tis­tes. Cri­den, com fa 30 anys, que encara són aquí i no tenen por. El PSC ha pagat car no ser-hi perquè part dels seus hi eren, però ser-hi quan part dels teus no ho veuen clar també té un preu, que ICV està pagant com pot i CiU no sap com pagar.