Una bona escriptora del sud

Ser de les ter­res del sud, no pertànyer a cap “cape­lleta” ni tenir padrins són algu­nes de les raons que l'escrip­tora tar­ra­go­nina Olga Xiri­nacs atri­bu­eix al fet que, mal­grat haver gua­nyat els pre­mis més des­ta­cats de les lle­tres cata­la­nes i d'haver publi­cat una setan­tena de novel·les, lli­bres de poe­sia i d'assaig i con­tes, el seu nom i la seva obra siguin gai­rebé invi­si­bles en els grans cer­cles lite­ra­ris del país. Ahir lamen­tava el “silenci” que s'ha anat fent sobre el seu nom. I recla­mava que els escrip­tors d'aquí, del sud,
es tin­guin més en compte arreu del país. Aquesta és, va dir, una fita a asso­lir. Ser del sud com­porta uns con­di­ci­o­nants en molts àmbits, i malau­ra­da­ment
en el de la cul­tura està demos­trat que també.