Un plat és un plat i un ocupa, un ocupa

Reco­mano a par­ti­da­ris i detrac­tors del movi­ment ocupa que lle­gei­xin el dar­rer comu­ni­cat del Banc Expro­piat. Perquè seran el que vul­guin, però situen el debat en el lloc que per­toca i no en el món ima­gi­nari de l'eufe­misme glo­bal que alguns inten­ten crear. Ni són ger­ma­ne­tes de la cari­tat, ni per­ver­sos vio­lents. Són gent que defen­sen un pro­jecte de vida col·lec­tiu i con­trari a situar la pro­pi­e­tat pri­vada per sobre d'altres drets. I s'hi pot estar d'acord o no, però el xoc real amb els ocu­pes de la majo­ria de for­ces polítiques, amb BComú al cap­da­vant, segons ells, no rau en el tipus de pro­jecte que es desen­vo­lupa sinó en l'accep­tació o no de la pro­pi­e­tat pri­vada, fins i tot espe­cu­la­tiva. I és que, com diria aquell, un plat és un plat i un ocupa, un ocupa.