Sobiranisme universitari

Des de la immensa mani­fes­tació de l'Onze de Setem­bre, cada dia molts media es fan ressò d'aspec­tes con­crets del debat sobi­ra­nista, el qual es com­pon de la suma de molts debats sec­to­ri­als amb els quals hem de començar a bas­tir quin model de país volem cons­truir en tots els camps: edu­cació, sani­tat, indústria, medi ambi­ent, segu­re­tat, etc. Això inclou també quin model d'uni­ver­si­tat serà més útil per ser­vir als ciu­ta­dans del país i com volem que sigui la recerca científica, sens dubte dos pun­tals cru­ci­als –però no els únics– pel crei­xe­ment per­so­nal, social i econòmic. Aquest debat, tan­ma­teix, no es pot limi­tar a les actu­a­ci­ons del govern i els par­tits, sinó que ha de sor­gir, de manera molt impor­tant, de la soci­e­tat civil, els pro­ta­go­nis­tes d'aquesta tran­sició naci­o­nal. Fins aquí, sóc cons­ci­ent que no he dit res que no s'hagi dis­cu­tit en nom­bro­ses oca­si­ons en les pàgines d'aquest diari. El que vull, a par­tir d'ara, i a diferència de la major part d'arti­cles que escric, és com­par­tir una ini­ci­a­tiva l'objec­tiu de la qual és ser­vir de cata­lit­za­dora d'aquest debat en el camp de la uni­ver­si­tat i la recerca científica expe­ri­men­tal.

Aquesta ini­ci­a­tiva ha com­por­tat la redacció d'un lli­bre no venal que es va pre­sen­tar fa just una set­mana a l'IEC, escrit amb vocació de ser­vei i publi­cat per Publi­ca­ci­ons de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, del qual he estat edi­tor, que podeu des­car­re­gar lliu­re­ment i gratuïta en for­mat PDF (http://​goo.​gl/​ANVRI). La seva ges­tació es va ini­ciar just una set­mana després de la Diada, i des del pri­mer moment es va voler que tingués la màxima difusió pos­si­ble perquè pogués arri­bar a tot­hom interes­sat a pen­sar com volem que siguin la uni­ver­si­tat i la ciència cata­la­nes, a través del diàleg i la reflexió –també se n'ha fet una edició limi­tada en paper que s'ha enviat al govern, ins­ti­tu­ci­ons i par­tits, per dina­mit­zar el seu efecte cata­lit­za­dor.

Aquesta obra col·lec­tiva inclou una intro­ducció on es recull de manera exhaus­tiva l'estat actual de les uni­ver­si­tats cata­la­nes i de la recerca científica –per pla­ni­fi­car el futur pri­mer cal saber d'on par­tim–: recur­sos humans, mate­ri­als i econòmics; mapa uni­ver­si­tari i de cen­tres de recerca; posició dins el con­text euro­peu i mun­dial, etc. I després exposa l'opinió crítica, fona­men­tada i infor­mada, de tretze experts de pres­tigi reco­ne­gut de tots els àmbits uni­ver­si­ta­ris i de recerca cata­lans sobre com cre­uen que ha de ser la nos­tra uni­ver­si­tat i en quins paràmetres s'ha de basar la recerca científica a Cata­lu­nya.

És impos­si­ble resu­mir en un arti­cle la gran quan­ti­tat de dades i excel·lents idees i pro­pos­tes que conté –tan­ma­teix el podeu des­car­re­gar i fulle­jar–, algu­nes sens dubte con­tro­ver­ti­des i no sem­pre coin­ci­dents, però a mode de resum els prin­ci­pals rep­tes que des­ta­quen aquests experts són: el poc pes de la meri­tocràcia; el dèficit de trans­ferència científica a la soci­e­tat; l'allu­nya­ment amb l'empresa pri­vada; la poca poten­ci­ació de la for­mació pro­fes­si­o­nal; una política de preus de matri­cu­lació massa allu­nyada del cost real; una dèbil política de beques; un model de gover­nança ine­ficaç; un mapa de graus exces­si­va­ment rígid; una durada dels estu­dis que no con­corda amb la de la major part de països euro­peus; una infra­do­tació dels pres­su­pos­tos per a inves­ti­gació; una con­nexió insu­fi­ci­ent entre els cen­tres de recerca i les uni­ver­si­tats; l'orde­nació del mapa de cen­tres, i la neces­si­tat d'iden­ti­fi­car les matèries estratègiques. Cal que a poc a poc anem cons­truint aquest futur, perquè el pre­sent no s'atura mai.