A comprar

Un dels grans hits d'aquesta set­mana a You­tube porta per nom Com­pra en Saba­dell. Hi veiem un per­so­natge amb aires de can­tant de hip hop de ter­cera divisió que sug­ge­reix als espec­ta­dors que vagin a com­prar a Saba­dell, on s'hi pot anar en avió, tren o amb cotxe. Al seu vol­tant un grup d'ado­les­cents ballen en el més pur estil Gang­nam Style la nova melo­dia que pretén pro­mo­ci­o­nar el comerç de la ciu­tat. Com és sabut, el vídeo no ha tri­gat a gene­rar certa polèmica. Es diu que és una ini­ci­a­tiva dels comer­ci­ants d'un barri perifèric que no té res a veure amb les ini­ci­a­ti­ves de pro­moció de la ciu­tat que es duen a terme. Els comer­ci­ants del cen­tre s'han quei­xat de la baixa qua­li­tat del pro­ducte i con­si­de­ren que la seva difusió afecta con­si­de­ra­ble­ment la imatge de la ciu­tat. A la xarxa la polèmica entre defen­sors i detrac­tors del vídeo no ha fet més que escla­tar men­tre es mul­ti­pli­quen el nom­bre de visi­tes.

Més enllà de les polèmiques inter­nes que pot aixe­car a la ciu­tat crec que el vídeo plan­teja alguns debats de gran interès. El pri­mer esta­ria lli­gat amb la manera com les polítiques de mal gust gene­ren for­mes d'adhesió, ja sigui pel seu frikisme o per la sim­ple atracció que pro­voca la seva estètica en un món en què allò hor­tera no para de con­que­rir cer­tes esfe­res del poder. El segon debat radica en la manera com els dis­cur­sos ama­teurs, volun­ta­ris­tes i mar­gi­nals poden impo­sar-se i posar en dubte les polítiques ofi­ci­als. De ben segur que un vídeo de l'Ajun­ta­ment de Saba­dell rodat per pro­fes­si­o­nals del sec­tor, pen­sat per pro­mo­ci­o­nar el comerç de la ciu­tat i rea­lit­zat des d'una pers­pec­tiva ins­ti­tu­ci­o­nal aca­ba­ria tenint una difusió molt més baixa a la xarxa que aquest vídeo gai­rebé impro­vi­sat. La qüestió no és sim­ple­ment anecdòtica i diu molt sobre com les polítiques ama­teu­ris­tes no fan més que ero­si­o­nar les imat­ges pro­fes­si­o­nals, però també diu molt sobre com els dis­cur­sos ins­ti­tu­ci­o­nals són des­mi­ti­fi­cats i posats en dubte per dis­cur­sos ela­bo­rats des dels mar­ges del propi sis­tema.

La qüestió no és com ven­dre una ciu­tat, ni qui­nes polítiques de pro­moció es poden dur a terme, sinó com crear for­mes d'impacte a par­tir d'allò més sim­ple. En aquest món tan pecu­liar, allò que genera atracció i pro­voca l'impacte és mol­tes vega­des allò que s'ha fet sense cap inversió i cap cri­teri estètic. Mol­tes vega­des tri­omfa allò fet amb la sim­ple intenció de tro­bar un lloc en una xarxa on la política del tot s'hi val acaba gene­rant curi­o­sos resul­tats.