Memòria fràgil, fets tossuts

La memòria, aquest magat­zem eteri dels records i del conei­xe­ment, sem­pre ha estat un reci­pi­ent fràgil. Indi­vi­du­al­ment, estem sem­pre sot­me­sos al risc de la con­fusió invo­luntària, sigui a causa del sufo­cant volum d'infor­mació que la tec­no­lo­gia ens aboca pro­gres­si­va­ment al damunt, sigui pel dete­ri­o­ra­ment neu­ro­nal que les malal­ties i l'edat ens impo­sen. Col·lec­ti­va­ment, en canvi, el dete­ri­o­ra­ment de la memòria prové de la con­fusió pro­vo­cada de forma voluntària en el conei­xe­ment gene­ral per aquells que volen defor­mar, alte­rar o ocul­tar fets per ofe­rir-ne una versió con­ve­ni­ent als seus interes­sos soci­als, polítics o econòmics.

Per a aquests dar­rers, deu haver estat, doncs, una bona notícia saber per la revista Sci­ence que neu­ro­ci­entífics de l'Ins­ti­tut de Tec­no­lo­gia de Mas­sac­hu­setts (MIT) han demos­trat en rato­lins que poden implan­tar records fal­sos al cer­vell que s'equi­pa­ren per­fec­ta­ment als records autèntics. L'expe­ri­ment és, ara com ara, d'unes carac­terísti­ques molt inci­pi­ents, però si hi hagués la remota pos­si­bi­li­tat futura de desen­vo­lu­par-lo i d'apli­car-lo en humans ¨–per a què s'inves­tiga si no és per als humans?– pro­vo­ca­ria den­te­tes a una bona colla de gent pode­rosa que, pre­so­nera de les evidències, no acon­se­gueix fer creïbles fabu­la­ci­ons que vol­drien con­ver­tir en dog­mes.

A mi i al lec­tor se'ns acu­dei­xen molts exem­ples, però cenyint-nos només en l'actu­a­li­tat més immi­nent i pro­pera, que bé els ani­ria a tots els con­tra­ris del dret a deci­dir poder ins­tal·lar al cap dels qui hi estan a favor el fals record d'una història joio­sa­ment com­par­tida entre Cata­lu­nya i Espa­nya, d'una relació pro­vin­ci­ana, con­for­mada i ser­vil dels cata­lans cap a l'Estat, d'una acti­tud fra­terna, ama­ble i gene­rosa d'Espa­nya vers Cata­lu­nya. Només els heu de sen­tir com en par­len: com si ells matei­xos ja s'hagues­sin fet l'expe­ri­ment!

Sor­to­sa­ment l'antídot és ben a mà i ens el pro­por­ci­o­nen els inves­ti­ga­dors de les ciències soci­als que fan la seva tasca amb rigor insu­bor­na­ble, que s'allu­nyen de les temp­ta­ci­ons de la noto­ri­e­tat recom­pen­sada, de la fabri­cació d'hipòtesis interes­sa­des, que s'arra­pen incon­di­ci­o­nal­ment a la tos­su­de­ria del fets pro­vats. Men­tre en que­din d'aquesta mena, difícil­ment cau­rem en el parany de donar per bo cap miratge, per més que un potent raig de llum ens el pro­jecti al fons del cer­vell.