Poca catifa per a tants corruptes

Que les sos­pi­tes sobre cor­rupció se cen­trin ara en la fis­ca­lia anti­cor­rupció és tot un sar­casme que defi­neix fins a quin punt de podri­dura ha arri­bat el par­tit que governa l'Estat espa­nyol. Abans-d'ahir, el mateix dia que el minis­tre de Justícia, Rafael Catalá, i el fis­cal gene­ral, José Manuel Maza, com­pa­rei­xien al Congrés per defen­sar-se de les acu­sa­ci­ons d'ingerència, sal­tava la notícia sobre la inves­ti­gació a la dele­gada del govern a Madrid, Con­cepción Dan­causa, per un pre­sumpte delicte soci­e­tari al mer­cat majo­rista de la capi­tal. Els casos se li van acu­mu­lant, al Par­tit Popu­lar, que ja no té prou catifa per ama­gar-los. I, mal­grat tot, en un exer­cici de pre­potència cínica, el pre­si­dent Mari­ano Rajoy es va limi­tar a rei­te­rar la seva con­fiança en els càrrecs desig­nats, posant la mà en un foc cada dia atiat per noves i con­tun­dents evidències.

Tal com van recor­dar tots els par­tits de l'arc par­la­men­tari durant la com­pa­rei­xença –fins i tot els manyacs dipu­tats de Ciu­ta­dans–, els fets demos­tren que la desig­nació de Manuel Moix al cap­da­vant de la fis­ca­lia anti­cor­rupció va ser cele­brada per l'expre­si­dent de la Comu­ni­tat de Madrid Igna­cio González, avui empre­so­nat. També ha que­dat demos­trat que el secre­tari d'estat de Segu­re­tat, Anto­nio Nieto, va rebre el germà de González quan ja era en marxa l'ope­ració poli­cial en con­tra seu. Tot ple­gat, per tapar-se el nas. Al final, la com­pa­rei­xença de Català es va con­ver­tir en un insult a la resta de for­ces par­la­mentàries i, per extensió, a tota la ciu­ta­da­nia. En aquest sen­tit, va resul­tar deli­rant la inter­venció de la por­ta­veu del grup popu­lar, que va gosar par­lar d'ètica men­tre inten­tava cul­pa­bi­lit­zar els que pre­ci­sa­ment s'han jugat el càrrec per des­ta­par el penúltim escàndol dels popu­lars.