Una prohibició innecessària

Lleida va apro­var diven­dres la pro­hi­bició d'entrar en burca, nicab i qual­se­vol altre vel inte­gral als poli­es­por­tius, cen­tres cívics, esco­les bres­sol i altres equi­pa­ments muni­ci­pals. Una mesura com aquesta mereix un debat més pro­fund i d'àmbit naci­o­nal que el que ha tin­gut lloc a Lleida, sor­git no fa ni un mes arran d'una res­posta infor­mal de l'alcalde del PSC en una entre­vista tele­vi­siva, del repte que li va plan­te­jar CiU de por­tar-la al ple i de l'opor­tu­nisme del PP de no per­dre-hi pis­to­nada, en una cursa elec­to­ra­lista que no con­du­eix enlloc. En la decisió no han inter­vin­gut ni l'assem­blea de reli­gi­ons de Lleida ni els ser­veis soci­als ni les regi­do­res d'Immi­gració i d'Igual­tat, sinó tan sols el càlcul polític dels caps de llista elec­to­ral. Tan­car la porta d'un poli­es­por­tiu a una dona amb vel inte­gral és foc d'ence­nalls: el por­tarà igual­ment en altres àmbits. La bata­lla més impor­tant és en el ter­reny de les con­vic­ci­ons, no en el de la lega­li­tat. I hem de tenir prou con­fiança en els nos­tres valors de lli­ber­tat i d'igual­tat de l'home i la dona per saber que tard o d'hora s'impo­sa­ran per la força de la con­vicció, i no amb pro­hi­bi­ci­ons impro­vi­sa­des i ine­fi­ca­ces, que, a més d'inne­cessàries, són con­tra­pro­du­ents.