El contracte temporal predomina

La crisi econòmica no sola­ment està des­truint molts llocs de tre­ball, en una tendència tem­po­ral­ment atu­rada als mesos esti­vals, sinó que la poca ocu­pació que es crea és de caràcter tem­po­ral. Durant un període l'ocu­pació fixa va gua­nyar ter­reny, però era un feno­men apa­rent: el que pas­sava era que els empre­sa­ris es des­fe­ien dels tre­ba­lla­dors tem­po­rals i man­te­nien els fixos, més cars d'aco­mi­a­dar. Per tant, la pro­porció de con­trac­tes fixos sobre els tem­po­rals va gua­nyar posi­ci­ons. Però ara 9 de cada 10 con­trac­tes nous són tem­po­rals i l'efecte estadístic favo­ra­ble als llocs de tre­ball fixos ja s'ha esvaït.

Totes aques­tes dades demos­tren que el mer­cat labo­ral català, com l'espa­nyol, té un greu pro­blema. El tre­ba­lla­dor tem­po­ral difícil­ment esta­bleix com­pro­mi­sos i com­pli­ci­tats amb l'empresa. Sovint, a més, l'empre­sari té poc interès a inver­tir en la for­mació d'aquesta classe de tre­ba­lla­dors. Un ter­cer efecte de la tem­po­ra­li­tat és la des­con­fiança en el futur, fet que genera un cicle infer­nal: un esce­nari incert atura la demanda i, per tant, l'impe­ra­tiu de la nova con­trac­tació.

Sem­bla que la reforma labo­ral ini­ci­ada pel govern espa­nyol hau­ria de ser­vir per solu­ci­o­nar aquesta situ­ació i aca­bar amb la dua­li­tat del mer­cat. Però la reforma labo­ral només ser­virà per aba­ra­tir l'aco­mi­a­da­ment gràcies a les sub­ven­ci­ons públi­ques. No sem­bla pro­ba­ble que l'ajus­ta­ment de plan­ti­lles, per molt neces­sari que sem­bli per a la com­pe­ti­ti­vi­tat de l'eco­no­mia, ser­veixi de gaire. Perquè el pro­blema gene­ral és molt més glo­bal i estruc­tu­ral. I per tant, no es pot resol­dre en dos o tres anys. La recepta és sen­zi­lla: es tracta de copiar les fórmu­les que fun­ci­o­nen en altres països. I lla­vors ens ado­na­rem que qual­se­vol reforma passa per una aposta prèvia i deci­dida per l'edu­cació i la for­mació con­ti­nu­ada dels tre­ba­lla­dors. Per desgràcia, si el govern espa­nyol es decidís a ini­ciar una reforma d'aques­tes carac­terísti­ques, els efec­tes tar­da­rien entre deu i vint anys a notar-se.