Tots els fronts oberts en contra del català

L’edi­to­rial d’avui ha estat deba­tut per: Xevi Sala, Susana Oli­veira, Núria Astorch, Fran­cesc Espiga, Anna Puig, Anna Ser­rano, Teresa Màrquez i Xevi Masachs.

Tots els fronts estan oberts en con­tra de l’ús del català a cada banda de la fron­tera, com ho demos­tra el judici obert ahir als alcal­des de la Cata­lu­nya del Nord que van modi­fi­car el regla­ment muni­ci­pal per per­me­tre emprar una llen­gua que també con­si­de­ren pròpia. La mala salut del nos­tre idi­oma, sobre­tot pel que fa a l’ús social, és un pro­blema cro­ni­fi­cat al con­junt dels Països Cata­lans, fomen­tada per l’Estat espa­nyol i per l’Estat francès i menys­pre­ada per les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees, que tot i la fara­ma­lla dels dis­cur­sos a la pràctica no fan res per pro­te­gir les llengües mino­rit­za­des. Lamen­ta­ble­ment, de les admi­nis­tra­ci­ons ja en podem espe­rar molt poc, tant de les pròpies, inca­pa­ces d’exer­cir una pressió eficaç per fer val­dre els nos­tres drets lingüístics davant la justícia o la indústria de l’oci, per citar dos exem­ples en con­tinu retrocés, com de les admi­nis­tra­ci­ons esta­tals, clara­ment hos­tils. En aquest con­text els ciu­ta­dans estem obli­gats a adop­tar una acti­tud de militància per­ma­nent si volem evi­tar l’extinció lingüística, objec­tiu incon­fes­sat dels que saben que, asfi­xi­ant el català, tor­pe­di­nen també la nos­tra iden­ti­tat cul­tu­ral i política. Per aquesta raó hem vist cons­ti­tuir-se recent­ment un grup de met­ges que bus­quen nor­ma­lit­zar el català entre els paci­ents i també en el camp de la recerca biomèdica.

L’Estat francès té un llarg his­to­rial de cen­tra­lisme lingüístic, i no només exer­cit con­tra el català, sinó també con­tra el cors, fins i tot pro­hi­bit a l’Assem­blea de Còrsega. Que els alcal­des d’Elna, Port­ven­dres, els Banys, Tare­rac i Sant Andreu de la Sureda hagin hagut de com­parèixer davant el Tri­bu­nal Admi­nis­tra­tiu de Mont­pe­ller per aquest tema no és, doncs, res estrany, però tam­poc ho és la reacció de suport social gene­rada al vol­tant, amb la par­ti­ci­pació de veïns i asso­ci­a­ci­ons, com Òmnium Cul­tu­ral. Una reacció que recorda a les auto­ri­tats fran­ce­ses, tal com ha afir­mat l’alcalde d’Elna, Nico­las Gar­cia, que mal­grat l’opo­sició ofi­cial el català pas­sarà de ser la llen­gua dels avis a ser la llen­gua dels nets. Els cata­lans del Prin­ci­pat tenim prou experiència, en aquesta mena de resistència tos­suda, l’única sor­tida quan els poders públics fallen.