Vox posa el PP al seu lloc

Les coa­li­ci­ons de govern que el Par­tit Popu­lar ha for­ma­lit­zat amb Vox en ajun­ta­ments i comu­ni­tats autònomes i, en par­ti­cu­lar, el que final­ment va sig­nar ahir per al govern d’Extre­ma­dura demos­tren clara­ment que la cursa pel poder del PP de Feijóo és desen­fre­nada, no té cap escrúpol ni atén a prin­ci­pis i, a més a més, està alte­rant el ter­reny de joc polític a l’Estat espa­nyol. La líder del PP extre­meny, María Guar­di­ola, va des­car­tar la pos­si­bi­li­tat de gover­nar amb Vox perquè “negava la violència mas­clista”, però ha fet exac­ta­ment el con­trari del que va pro­cla­mar, i el seu dramàtic gir de 180 graus no només enterra més pro­fun­da­ment el valor de la paraula del polític a l’Estat espa­nyol i l’antic pres­tigi de la política, sinó que posa la con­questa del poder per sobre de qual­se­vol valor o prin­cipi, fins i tot per damunt del con­sens social, abso­lu­ta­ment majo­ri­tari, res­pecte a la lluita fron­tal con­tra la violència mas­clista i el neces­sari res­pecte a les cen­te­nars de vícti­mes d’aquesta xacra, que s’acu­mu­len any rere any.

I això és més greu del que el senyor Núñez Feijóo i el seu par­tit (PP) volen pro­jec­tar a la soci­e­tat perquè els pac­tes amb Vox no els pas­sin fac­tura el 23 de juliol. La qüestió és que els polítics no són les seves parau­les –com hem vist–, sinó els seus fets, i no n’hi ha prou de dir que estàs en lluita con­tra la violència mas­clista. Cal actuar en con­seqüència i no és com­pa­ti­ble com­ba­tre fron­tal­ment una rea­li­tat dramàtica, que suposa la mort de dese­nes de per­so­nes cada any, i alhora aliar-te i for­mar governs amb aquells que la neguen, la rela­ti­vit­zen i no cre­uen neces­sari enfron­tar-s’hi. Algú pot pen­sar que en ter­mes de prag­ma­tisme aquí gua­nya el PP perquè acu­mula poder i aplana el camí de La Mon­cloa i també gua­nya Vox perquè intro­du­eix els seus postu­lats i marcs men­tals a les ins­ti­tu­ci­ons de govern, però la rea­li­tat és més àmplia. El PP ja era lluny del cen­tre, però la seva aliança estratègica amb Vox des­men­teix també la seva pre­sumpta mode­ració, per molt que s’esfor­cin a dis­fres­sar-ho després. Ho hem com­pro­vat fa uns dies amb les mesu­res anti­ca­ta­la­nes al País Valencià i les Illes i ho com­pro­vem ara amb un pacte anti­so­cial.