El TGUE obre una nova etapa

La sentència del Tri­bu­nal Gene­ral de la UE (TGUE) no és favo­ra­ble als interes­sos dels euro­di­pu­tats cata­lans Car­les Puig­de­mont, Toni Comín i Clara Pon­satí, en tant que allarga el seu exili polític i limita tem­po­ral­ment la seva lliure cir­cu­lació, però tam­poc és ferma, ni defi­ni­tiva; les dues parts ja tenien assu­mit que la qüestió (la immu­ni­tat davant una per­se­cució política de l’Estat espa­nyol) s’aca­barà reso­lent al Tri­bu­nal de Justícia (TJUE). No obs­tant això, no deixa de ser dece­be­dor que el TGUE doni per feta la pul­cri­tud de les actu­a­ci­ons, tant les d’un Suprem espa­nyol clara­ment empo­de­rat, poli­tit­zat i par­cial en aquest afer, com les d’un comitè d’afers jurídics del Par­la­ment Euro­peu lide­rat per algú que ahir trac­tava Puig­de­mont, Comín i Pon­satí de “pallas­sos” i de “pàries” i qua­li­fi­cava de “frau­du­lenta” la con­dició d’euro­di­pu­tats ava­lada per les urnes, l’euro­cam­bra i la justícia euro­pea. En tot cas, la bata­lla legal i con­cep­tual que manté l’exili, per evi­den­ciar la poli­tit­zació de la justícia espa­nyola i la vul­ne­ració de l’estat de dret per per­se­guir el pro­jecte polític inde­pen­den­tista, no s’ha aca­bat aquí, només entra en una nova fase.

Per això mateix cal enten­dre l’ale­gria i fins i tot el punt d’eufòria argu­men­tal amb què el Madrid polític i ins­ti­tu­ci­o­nal va rebre la sentència del TGUE des de la pers­pec­tiva del con­text pre­e­lec­to­ral, és a dir, inten­tant gra­tar vots o no per­dre’n. En el fons, són cons­ci­ents que la d’ahir és una victòria par­cial, tem­po­ral, que no deci­deix, ni pres­su­posa el resul­tat final d’aquest par­tit. I, el més para­digmàtic de tot, és una victòria que no resol cap dels pro­ble­mes de fons que plan­teja el con­flicte. No resol el fet de tenir repre­sen­tants democràtics repu­di­ats per l’Estat espa­nyol, exi­li­ats del seu ter­ri­tori, però lliu­res i actius política­ment a Europa; no resol la anor­ma­li­tat democràtica de man­te­nir un pre­si­dent electe de la Gene­ra­li­tat i líder carismàtic d’una part impor­tant de la població cata­lana per­se­guit per la justícia per haver posat les urnes i fet un referèndum; i tam­poc resol la inca­pa­ci­tat d’Espa­nya d’evo­lu­ci­o­nar cap a una solució política basada en el diàleg real, en comp­tes d’enro­car-se en la repressió i l’auto­ri­ta­risme per res­ta­blir l’ordre autonòmic a Cata­lu­nya.