Catalunya decideix, però no compta

Res no està deci­dit abans d’unes elec­ci­ons, i en aques­tes encara menys, on l’esce­nari és més obert que mai. Cata­lu­nya serà clau a l’hora de deci­dir qui ocupa La Mon­cloa, i d’aquí que els dos prin­ci­pals par­tits espa­nyols hi abo­quin tots els esforços i hagin deci­dit ini­ciar-hi la cam­pa­nya. Feijóo, a Cas­tell­de­fels –ciu­tat que van recu­pe­rar en les dar­re­res muni­ci­pals amb el suport de SOM Cas­tell­de­fels de l’exre­gi­dor soci­a­lista Nico Cerpa– apel·lant al vot útil per no haver de depen­dre de Vox. Pedro Sánchez, per la seva banda, ha esco­llit Bar­ce­lona –que torna a ser soci­a­lista amb els vots dels comuns i el PP– per fer-hi, el 16 de juliol, el seu acte cen­tral de cam­pa­nya. Apel·len també al vot útil com a garan­tia per evi­tar el retorn de la dreta amb la crosa de la ultra­dreta. Les dues for­ma­ci­ons es juguen a Cata­lu­nya –amb la diferència d’escons que acon­se­guei­xin– la victòria. Cata­lu­nya deci­deix, però no és cap nove­tat que comp­tarà poc, o res, en el govern de Madrid.

El con­flicte català el PSC i el PSOE el donen per aca­bat i s’eri­gei­xen en els grans solu­ci­o­na­dors: indults, reforma del Codi Penal, i taula de diàleg, mal­grat que només n’hagi que­dat el nom. Men­tres­tant el PP exhi­beix la volun­tat de més mà de ferro, i l’inde­pen­den­tisme sem­pre és un bon recurs, amb la pro­mesa de res­ca­tar la sedició i tor­nar a pena­lit­zar els “referèndums il·legals.” La pro­mesa de posar fi al procés i a nous intents. Puig­de­mont con­ti­nua sent l’entre­banc d’uns i altres i l’arma que es llan­cen mútua­ment per cul­par-se que encara no hagi pas­sat per una presó espa­nyola. I des de Sumar, Yolanda Díaz ha enter­rat defi­ni­ti­va­ment el referèndum. A Espa­nya, doncs, hi ha una­ni­mi­tat en no ofe­rir cap via al con­flicte català. Tam­poc en la defensa de la llen­gua, que compta amb la bel·ligerància del PP (i Vox) i la inacció, i les men­ti­des, del PSOE, com ha posat en evidència recent­ment el Con­sell d’Europa. Les pro­me­ses en infra­es­truc­tu­res ja són un clàssic sense resul­tats, i el dèficit fis­cal ni apa­reix com a pro­blema. L’inde­pen­den­tisme haurà de defi­nir i ser molt clar en el seu objec­tiu i allò que vol anar a fer a Madrid per recu­pe­rar l’elec­to­rat i evi­tar el càstig de l’abs­tenció.