Els equilibris governamentals d’ERC

El debat de política gene­ral al Par­la­ment de Cata­lu­nya ha ofert un reflex molt fidel de la rea­li­tat política del país, sobre­tot pel que fa a la cada vegada més difícil relació entre els par­tits inde­pen­den­tis­tes. D’entrada, cal­dria revi­sar la con­veniència de fer coin­ci­dir ses­si­ons d’aquesta rellevància amb altes cites igual­ment mediàtiques, com la del debat d’inves­ti­dura cele­brat al Congrés dels Dipu­tats. Perquè la sessió al Par­la­ment s’ha vist ine­vi­ta­ble­ment eclip­sada pel que s’estava dis­cu­tint en paral·lel a la cam­bra baixa espa­nyola. D’altra banda, veure com ERC i Junts es dedi­quen retrets i crítiques més pròpies de govern i opo­sició, lluny de l’exe­cu­tiu que com­par­tien a par­tir de l’objec­tiu comú de la inde­pendència, genera lògics dub­tes sobre la pos­si­bi­li­tat de dur el full de ruta sobi­ra­nista a bon port. En aquest sen­tit, és para­do­xal que les nego­ci­a­ci­ons de l’amnis­tia amb l’Estat depen­guin sobre­tot de dues for­ma­ci­ons que no for­men part del govern català, Junts i el PSC. I resulta igual­ment sig­ni­fi­ca­tiu que el to de les inter­ven­ci­ons al Par­la­ment sigui més con­ci­li­a­dor entre repu­bli­cans i soci­a­lis­tes que no pas quan inter­ve­nen els dipu­tats de Junts. Segu­ra­ment hi té a veure la neces­si­tat d’ERC d’asse­gu­rar-se suports de cares a l’apro­vació dels nous pres­su­pos­tos. El pre­si­dent, Pere Ara­gonès, no pot pre­sen­tar un balanç gaire entu­si­asta de la recent obra de govern en mino­ria, però a favor seu cal reconèixer que almenys ha estat capaç d’esqui­var l’amenaça de blo­queig per­ma­nent que la cor­re­lació de for­ces actual com­porta. Si bé és cert que la millora de l’eco­no­mia no està arri­bant de forma efec­tiva al con­junt de la ciu­ta­da­nia, espe­ci­al­ment als més vul­ne­ra­bles, el govern ha estat capaç d’injec­tar nous mes­tres al sis­tema edu­ca­tiu i nous mos­sos d’Esqua­dra per patru­llar els car­rers. Junts exi­geix un cop de timó perquè con­si­dera que no està com­plint els com­pro­mi­sos que van dur Ara­gonès a la pre­sidència, i con­clou que si no es pro­du­eix, convé la con­vo­catòria d’elec­ci­ons. Queda clar que encara està oberta la ferida que va obrir la des­ti­tució del vice­pre­si­dent Jordi Puig­neró, el pas defi­ni­tiu que va acce­le­rar una crisi de con­fiança entre dos par­tits que, citant el tòpic, sem­blen sepa­rats per un objec­tiu comú.