La Xina, un soci incòmode però necessari

El “made in China” o “made in PRC”, que por­ten gra­vat molts dels pro­duc­tes que com­prem, és una lle­genda asso­ci­ada al low cost, poc atrac­tiva comer­ci­al­ment en el sen­tit que no aporta valor a la marca, més aviat al con­trari; però que ja forma part de les nos­tres vides com a símbol de la glo­ba­lit­zació i del fet de con­su­mir més barat, tot i que per això hàgim de tapar-nos el nas en qüesti­ons de drets humans. Algu­nes com­pa­nyies que fabri­quen a la Xina, com ara Apple, acom­pa­nyen la lle­genda amb una altra que diu “desig­ned in Cali­for­nia”, amb con­no­ta­ci­ons més posi­ti­ves. El govern xinès, en un gest que està molt de moda, s’ha rea­pro­piat de l’estig­ma­tit­zat “fet a la Xina”, per rei­vin­di­car-se i des­mun­tar Occi­dent i la seva supèrbia; per això ha ano­me­nat “made in China 2025” la seva estratègia indus­trial que vol basar en la tec­no­lo­gia, la qua­li­tat, el dis­seny i l’eficiència. I com que el talent que neces­sita per a aquest objec­tiu no el troba sem­pre a dins del país, està aju­dant les seves pimes a implan­tar-se en altres països per apren­dre i fer aquest salt de nivell. Cata­lu­nya és un d’aquests països i, de fet, recent­ment ha estat des­ti­nació d’impor­tants inver­si­ons, com en el cas de la tèxtil Shang­hai Jingqin­grong Gar­ment, que obrirà un cen­tre de pro­ducció a Ripo­llet. La sor­tida a l’exte­rior de les empre­ses xine­ses també s’explica perquè les com­pa­nyies euro­pees, de les quals algu­nes són proveïdores, s’estan replan­te­jant la seva car­tera de sub­mi­nis­tra­ment, diver­si­fi­cant-la i acos­tant-la, per gua­nyar en robus­tesa. La Unió Euro­pea en el seu con­junt també està ana­lit­zant les fra­gi­li­tats de la seva eco­no­mia i ha des­co­bert que la dependència que té de la Xina en alguns camps és exces­siva i vol recu­pe­rar ter­reny en un gest de pro­tec­ci­o­nisme un xic estèril. Però la recu­pe­ració de sobi­ra­nia econòmica té límits, i alguns d’aquests límits se’ls ha autoim­po­sat la mateixa UE amb l’agenda verda. Si Europa vol com­plir les fites de des­car­bo­nit­zació en els ter­mi­nis que s’ha fixat, neces­sita el “made in China”, sobre­tot en mobi­li­tat elèctrica i en gene­ració d’ener­gia neta. Ens agradi o no, la Xina s’ha con­ver­tit en un soci estratègic neces­sari, segu­ra­ment un soci no fia­ble i incòmode, però ine­vi­ta­ble.